^[1]Acabe de llegir-ne la notícia ^[2] i no em puc quedar callat: «El Govern obligarà els aturats a netejar àrees calcinades per incendis». Com si foren els culpables d’haver-los cremat, els enviaran a camps de treballs forçats ^[3]. No sóc un expert en lleis, ni em cal, per a percebre això com un atac a la integritat moral i física de les persones: una embranzida en l’escalada del totalitarisme ^[4] i la implantació de facto d’un sistema esclavista. Com si foren delinqüents, converteixen en presidiaris les persones a l’atur (cambrers, arquitectes, camioners, infermers, mestres, periodistes…), o en alguna cosa pitjor encara, perquè les persones en presó —que jo sàpiga— no són obligades a netejar cap bosc. En aquest nou decret queda ben al descobert el feixisme pur i dur del govern de l’Estat. Alerta, doncs, perquè és aquesta la veritable línia roja, l’agressió física i psicològica a les persones, l’evident violència de l’Estat contra els seus ciutadans. Com a l’Alemanya nazi, com a la Xina, com a Síria ^[5]. Què ha de vindre després ^[6]? Sent indignació i un desconsol profund, però no cap sorpresa, perquè ve de lluny ^[7]. Fa temps que els governs i els seus periòdics majordoms coven els ous de la serp ^[8] mentre disseminen el seu verí. Ja fa temps que parlen, per exemple, de reinserció ^[9], com si foren criminals, i no de recol·locació dels aturats. Davant d’això hi ha dues eixides: emigrar o respondre frontalment a l’atac. Ja no és una opció amagar-se o quedar-se quiet, immòbil com un cèrvol davant dels depredadors, davant d’aquests fills de la gran pàtria.