Skip to main content

Quan he tret el nas al carrer, a migidia, he sentit una bafarada desagradable, com de plàstic cremat, que encara dura. Des del brancal podia entreveure el tel d’un polsim blanquinós. Lluïa una claror somorta. Com que visc en una mena de gueto –i no seria la primera vegada– he pensat que potser algú ha cremat alguna cosa a prop. M’he desplaçat a l’altra punta de Castelló i he tingut la mateixa sensació. Una boirina mínima besllumava carasses del sol i hi persistia una sentor a combustió d’elements químics. Camí de casa, per la ronda Est, la fumassola a penes m’ha deixat enfocar els contorns de les muntanyes que abracen la Plana i que, en dies de sol lluent com el d’aquest matí, retallen el cel amb tisora. Fum o núvol, podia ataüllar-se, entre grisors sutjoses, el blancall d’una boina gegant en suspensió que s’allargassava –siga per la direcció del vent o per l’emplaçament dels fumerals– d’Onda a Sant Joan de Moró. He vist gent que ha eixit a córrer –per esport, i no per por! Els de la Plana ens hauríem de fer una biòpsia col·lectiva.

3 Comments

  • Alexandre ha dit:

    No serà el fum de l’incendi del macromagatzem citrícola de Museros? Duu tres dies encès i la columna és descomunal.

  • josep ha dit:

    Ah, no dic que no… Si bufa de l’Horta Nord a la Plana és possible. No sabia que l’incendi havia sigut tan potent. Imagine que la sentor arriba a Nàquera.

  • Alexandre ha dit:

    En efecte. Si el vent bufa de llevant, l’emboirada és notable i la ferum de plàstic socarrat ompli places i carrers. Aquesta vesprada he pujat a l’Ermita, des d’on s’albira des de les muntanyes del Serrans fins el Montgó, i puc dir-te que bona part del Camp de Túria estava cobert pel tel blanquinós. Ahir de matí, per contra, el vent bufava de migjorn i no resulta gens estrany que arribara a la Plana.