La Marató de TV3 d’enguany està dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. ARC, l’Associació de Relataires en Català, ha engegat una iniciativa per promoure l’escriptura de poemes sobre aquesta temàtica, il·lustrats per diversos artistes. Les obres obsequiades «seran exposades i venudes per un import assequible i el total recaptat per aquest concepte es convertirà, íntegrament, en un donatiu per a la Marató de TV3». Al seu web s’explica com col·laborar i hi podeu descobrir les obres que van presentant-se, que ja són prop de les dues-centes. La poeta i pintora Montserrat Assens ha volgut il·lustrar (gràcies, Montse) el poema que els hi he enviat. Cliqueu sobre la imatge per veure’n el conjunt.
No és un cos que guanyo.
Són batecs que perdo.
La pròtesi no hi reté
on van anar a parar
els de l’hivern passat,
els d’ahir, els ajornats
al final d’un bes,
els panteixats contra
tantíssima injustícia,
els que ressonarien
cinc segons abans d’escriure
«resignació» o «espera».
Continc la respiració
com si no existís el temps
i sento novament el tornaveu
elèctric que s’adorm dins meu
com un batec postrem
de les paraules anades.
Les meves hores corren
dins del teu cos.J. P.

Ja n’he vist uns quants en diferents blogs. T’ha quedat molt bé.
Hola, novesflors. Segurament, no hi ha res pijtor que patir en una espera que sembla no acabar-se mai.
Gràcies a tu!
un somriure
montse
Hi ha pocs poemes que provoquen una emoció tan profunda, que posen en suspens la ment i les seues cabòries i fan que sentes més el cor i la pròpia humanitat. Gràcies per un poema tan bell.