Enviar «Els tics programats» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Els tics programats» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

6 comentaris a “Els tics programats

  • 9/14/2011 at 9:24 am
    Permalink

    Estic d’acord amb quasi tot. Et veig una mica pesimista després de vacances, i jo penso com tu

  • 9/14/2011 at 1:02 pm
    Permalink

    No és pessimisme. Sóc lleig de llegir, probablement, però no crec que tinga una propensió a jutjar les coses sota l’aspecte menys favorable; tampoc no crec que el mal triomfe sempre sobre el bé, encara que l’estat objectiu de les coses, això que en diuen realitat, ens hi obligue diàriament a pensar-ho i, de passada, a deixar-nos dur, que és un dels objectius militars dels productors de la realitat. Potser hi ha decepció, a l’apunt, però no desànim. Del contrari, ni tan sols faria l’esforç d’explicar-me aquestes coses. L’optimisme comença pel qüestionament de la realitat. Darrerament escolte, més que mai, la cantilena: sigues realista! Ah! I per què he de ser-ho? Quin avorriment.

  • 9/14/2011 at 1:28 pm
    Permalink

    Avui és dimecres catorze i res ha canviat. I si, la sensació de viure en un bucle és permanent. D’això i que ens prenen per beneïts, o que ens en deixem prendre, ves a saber. Però és que és molt cansat barallar-te sempre, des que tens ús de raó. Però no cal patir, avui, a la ràdio, parlaven del desembarcament dels xinesos comprant-nos el deute, com si això fos el millor que ens pogués passar i no pas engarjolar els responsables, acabar amb els paradisos fiscals, i fotre foc als “mercats”. Sempre esperant que ens toqui la rifa, així costa molt de viure de bo de veres.

  • 9/14/2011 at 6:12 pm
    Permalink

    Sí, Clidice, però potser és un cansament necessari. Les rifes tenen un cost, no només per la venda d’autonomia que implica sinó, sobretot, per la persistent actitud d’espera. El cas és que des des de finals d’agost que la maror no s’atura.

  • 9/15/2011 at 12:38 am
    Permalink

    Doncs jo no crec que sigues lleig de llegir. Sempre trobe fils que ordenen una mica l’embull de tot plegat i m’agrada que sigues, per a mi, un referent del pensament crític. Les lletres de Bertolt Brecht són vigents perquè gent com tu les fa reviure.

Commentaris tancats.