- Salms - http://www.porcar.net -

El silenci tibat

[1]

València fou un tro [2] per la democràcia i la llibertat d’expressió. Però, com en la cançó dels Beatles, tinc la sensació que som un poble d’enlloc [3]. Perquè comprove, una vegada més, que la premsa ibèrica [4] ens silencia sense despentinar-se. Mut i la gàbia. En general, els diaris de províncies [5] ho releguen a un segon pla o, senzillament, callen [6]. És clar, tots ells tenen eixa llibertat d’expressió d’ignorar el crit unànime de vora 100.000 valencians. Però se’n pot dir llibertat d’expressió, en realitat, a aquest silenciament constant de tantíssimes persones? Cinc abertzales [7] tenen més portades. Potser pensen que hi ha silencis que es poden tibar infinitament.

Guarde l’esperança mínima dels silencis que esclaten.