Enviar «El silenci tibat» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «El silenci tibat» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

6 comentaris a “El silenci tibat

  • 4/17/2011 at 9:14 pm
    Permalink

    El 6 d’abril, 3.500 persones ens manifestàrem a la ciutat de Xàtiva en contra del macroabocador que volen instal·lar a la veïna població de Llanera. Un despropòsit salpebrat d’irregularitats que ningú no veu (o no vol veure). No aparegué ni una sola ratlla sobre la protesta als mitjans de comunicació escrits. Els “periodistes” consultats ens van dir que no podien traure-ho perquè des de la Diputació els havien pressionat dient-los que els negarien la publicitat institucional si en deien res. Un silenci a sou. I sí, el silenci també és manipulació.

  • 4/18/2011 at 7:35 am
    Permalink

    Després diuen que la professió de “periodista” no és el que era. No m’estranya. En tot cas, el periodista pinta poc, per no dir no gens, en aquesta història. És un soldat. Podem demanar-li una altra cosa, a un soldat? És l’amo qui diu què surt i que no surt, i als ingredients d’aquest edulcorat menú de l’actualitat en diuen premsa “lliure”. És a dir, l’hòstia en vers…, amb perdó de la taula.

  • 4/18/2011 at 8:34 am
    Permalink

    La poesia sempre ajuda a passar la realitat. El silenci esclatarà, si, amb esperance, busquem els buits per omplir-los.

  • 4/18/2011 at 9:49 am
    Permalink

    Llibertat de premsa? Un miratge. Tenim llibertat d’expressió, però no de publicació. El que més em costa de païr és quan els escoltes fent-se els campions de la paraula. Aquesta pseudodemocràcia ha convertit el país en un monument a la subvenció i al clientalisme. Serà que, en realitat, res va canviar amb la mort del dictador, només vam maquillar quatre cosetes perquè ens acceptessin en aquesta Europa “civilitzadíssima” i finlandesa.

    Molts d’ànims.

  • 4/18/2011 at 10:53 am
    Permalink

    El dissabte vaig anar a la mani. Ahir diumenge, pel matí, em vaig mirar a l’espill i no m’hi vaig poder veure. Tampoc hui. Jo també n’estic convençut: som una mena de zombies.

  • 4/22/2011 at 3:55 pm
    Permalink

    Les facultats de ciències polítiques hauran d’estudiar prompte, si no ho fan ja, aquest nou tipus de govern: una dictadura amb eleccions, una democràcia sense veritable llibertat, que ha aprés a fer servir les eines de la democràcia per a fins antidemocràtics. Parlem de censura. Democràtica, segons diuen, i amb eleccions cada quatre anys que ja ho “justifiquen” tot.

Commentaris tancats.