No està bé que ho diga un periodista?

De periodista a periodista, Julià Álvaro entrevista Francesc Arabí. Podeu començar per on vulgueu, que per tot arreu trobareu reflexions interessants. El repàs que li pega al PSPV és dels bons, tota una radiografia del mal que està patint, però a mi m’agrada, especialment, el mos a la punta de l’entrepà:

Clar, si comencem a analitzar trames, i no està bé que ho diga un periodista, topem amb la trama dels mitjans de comunicació… Que això també té el seu pes ací, eh? Els mitjans de comunicació com a element de control extern de la ciutadania. Sense premsa lliure no hi pot haver vot lliure. I una premsa no és lliure perquè ho pose la Constitució sinó perquè en el compte de resultats no té hipoteques fortes i en una crisi econòmica com la que estem, si el pes de la publicitat institucional passa de pesar un 15% a pesar un 44, clar… També val per als advocats, per als arquitectes… Si et signifiques, et posen un cartell… i ser un heroi no és una obligació. Vull dir que donar el pas no és fàcil. Jo conec un arquitecte que per anar en una llista municipal en un lloc simbòlic ha perdut cinquanta-quatre mil contractes en ajuntaments de tercera. La gent tot això ho sap, la gent veu les perspectives i no fa el pas avant. Ni pensar-ho. I tot es queda com està.

No està bé que ho diga un periodista? Crec que sí, i ja era hora.

Segons la no percepció

No tinc una resposta, m’agradaria tindre-la però no la tinc. És veritat que hi ha una incapacitat de l’oposició per fer arribar a la gent quin és l’autèntic govern que té. Crec que en l’ànim dels electors no molt ideologitzats, no dic ja els que són molt de dretes, hi ha la sensació que hi ha hagut un bon govern, que tot això de la corrupció són temes més superficials, i que les coses han anat bé i que si ara van malament és per la crisi. És evident que esta imatge no és certa. Com a economista puc certificar que des del 1995 la renda per càpita [dels valencians] ha baixat respecte a l’espanyola en 12 punts. Vol dir que les coses han anat pitjor que en la mitjana espanyola. Però clar, una cosa és la realitat i una altra el que la gent percep, i la gent quan va a votar vota segons la percepció que té.

Vicent Soler, en una entrevista a Vilaweb

Per tant, la gent va a votar segons la percepció que NO es té. No ens enganyem.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«S’animal que no existeix», d’Antònia Font

El silenci tibat

València fou un tro per la democràcia i la llibertat d’expressió. Però, com en la cançó dels Beatles, tinc la sensació que som un poble d’enlloc. Perquè comprove, una vegada més, que la premsa ibèrica ens silencia sense despentinar-se. Mut i la gàbia. En general, els diaris de províncies ho releguen a un segon pla o, senzillament, callen. És clar, tots ells tenen eixa llibertat d’expressió d’ignorar el crit unànime de vora 100.000 valencians. Però se’n pot dir llibertat d’expressió, en realitat, a aquest silenciament constant de tantíssimes persones? Cinc abertzales tenen més portades. Potser pensen que hi ha silencis que es poden tibar infinitament.

Guarde l’esperança mínima dels silencis que esclaten.

I Trobada Literària El Pont, dissabte, a Morella

Si la vesprada del dissabte rodeu pels Ports de Morella, o sou de la contornada, teniu l’oportunitat d’assistir, a les 17.30 hores, a la presentació de ni més ni menys que 10 obres literàries: dos poemaris, quatre novel·les, dos llibres de relats, una antologia i un libretto d’òpera. I hi podreu, també, conversar amb tots els seus autors. I després, a les 19.30 h., en la mateixa sala de Justícia de l’Ajuntament de Morella, podreu presenciar l’espectacle poèticomusical “For sale o 50 veus per la terra”, dirigit per Maria Josep Escrivà i Christelle Enguix, que ja ha recorregut amb èxit localitats de tot el País Valencià. Aquest dos actes formen part de la I Trobada Literària El Pont, Cooperativa de Lletres, que començarà de bon matí amb una assemblea entre els cooperants, a la qual seguirà un acte institucional d’homenatge al mestre Carles Salvador que se celebrarà al Jardí dels Poetes. Teniu tots els detalls al web creat per a l’ocasió: elpontmorella.blogspot.com.

Després de l’assemblea fundacional, ara podem qualificar aquesta jornada, sense cap eufòria, d’històrica, perquè és la primera vegada que ens hi trobarem prop de 40 escriptors i escriptores de les comarques pont del nostre esberlat país, amb un projecte comú i coordinat: la difusió cooperativa de les nostres creacions literàries i, per tant, tal com suggereix la marca que ens identifica, la construcció d’un pont entre els creadors i la societat, però també entre la nostra cooperativa de lletres i la resta d’entitats i associacions literàries i culturals del país, entre els quals, és clar, hem pensat prioritàries, Sénia enllà, les comarques pont tangents, és a dir, els nostres col·legues ebrencs, que ja tenen experiència cooperativa i amb els quals esperem, aviat, poder trobar-nos i aprendre coses. Però això serà més avant, perquè, per a poder creuar el pont, encara hem de posar més dovelles a l’arc.