- Salms - http://www.porcar.net -

Céline

[1]

Céline [2] era i és un escriptor incòmode i incorrecte, que és un manera de ser escriptor. A vegades, en algunes circumstàncies personals i històriques excepcionals, és l’única. La decisió del govern francès de negar-li un homenatge [3] en l’aniversari de la seua mort, em pense que no és, només, com diuen, pel seu antisemitisme, sinó també, sobretot, pel seu anticapitalisme, que amaguen. Quan vaig llegir el Viatge al fons de la nit [4] vaig pensar que Céline era un home profundament decebut que escrivia amb fúria i a les palpentes en una de les èpoques més tenebroses de la història moderna. Filonazi, val, d’acord, però en absolut monolític; la seua obra és plena de matisos, vitalitat i lucidesa. El pitjor és que el ministre censor probablement no s’adona que, negant-li l’homenatge, practica allò que presumptament voldria evitar: una política típicament nazi, la del dirigisme i control cultural. I malparlen, censuren i espolsen la polèmica [5] fàcil com a cortina de fum, en volta d’intentar comprendre llums i ombres d’un autor importantíssim, reeditar la seua obra i que la gent puga traure les seues pròpies conclusions. Potser caldria preguntar-se per què, ara, a l’estat de la liberté, égalité, fraternité li ha entrat de sobte tanta por que la gent pense per si mateixa. No era així, o no tant, fa uns anys, abans de la crisi [6].