Enviar «Céline» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Céline» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

6 comentaris a “Céline

  • 1/22/2011 at 12:05 pm
    Permalink

    I molt ben explicat i enllaçat. Llegir autors (alguns) amb distància ideològica ens ajuda a comprendre el món. Si llegim sempre els de la nostra corda per ratificar el que ja pensàvem, nem malament. I això no és en absolut trair els nostres principis; és també comprendre millor els nostres. No caldria insistir en què a la política se li’n fot aquest plus de reflexió. Massa “perillós”. Salut, Xavier.

  • 1/22/2011 at 12:21 pm
    Permalink

    En aquest nostre món fa molta por enfrontar-se lliurement al pensament, sobretot des d’una esquerra maniquea, poc educada, o només educada segons el manual, i amb la cua de palla. A més, Europa ha fet de l’anti-feixisme una manera d’amagar el feixisme d’alguns dels seus membres més destacats. Ja se sap, si ets poderós i has coquetejat amb l’Adolf, val més que l’ataquis ferotgement. No he llegit Céline, ara penso que ja em toca.

  • 1/22/2011 at 5:17 pm
    Permalink

    Segurament, Clidice, no hi ha persona d’esquerres més “perillosa” que una que està totalment convençuda de ser-ho. I no li digues que no ho és, d’esquerres, perquè pots eixir ferida. I és que, encara avui, segons quines coses no es poden dir, perquè hi ha una “esquerra” benpensant i acomodada que, si no és perquè defensa el matrimoni homosexual i altres productes electorals, hom diria que és fotocòpia de la dreta. El meu amic Pier Paolo els posaria ràpidament al lloc que el pertoca…

  • 1/22/2011 at 10:22 pm
    Permalink

    La literatura de Céline no es pot jutjar només des d’una perspectiva ideològica, sinó vital. I en aquest sentit, el seu nihilisme radical, el seu escepticisme lúcid i violent, segueix sent perfectament vàlid (ja que estem d’autoreferències: http://elsexilis.blogspot.com/2010/09/lectures-destiu-i-iii.html). No ha envellit gens ni mica, cosa que no es pot dir d’altres contemporanis seus més “correctes”.

  • 2/9/2011 at 1:27 pm
    Permalink

    Potser el millor que es pot fer amb els principis és trair-los. A veure quin editor s’anima a fer traduir els seus pamflets.

Commentaris tancats.