Enviar «Punt i a part» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Punt i a part» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

9 comentaris a “Punt i a part

  • 1/16/2011 at 8:37 pm
    Permalink

    Hola! De vegades cal posar un punt i a part. I d’altres costa tenir fe en les coses, en la gent perquè tot canvia, res perdura. Però almenys les paraules i el fet de compartir-les ens permet creure que els qui ens llegeixen ens comprenen una mica. Cal no abandonar la lluita, pensa en els nostres predecessors que van patir el franquisme. Som en una època dura, cert però cal continuar endavant, sempre endavant.

  • 1/16/2011 at 8:57 pm
    Permalink

    la gent, quan parlem, no emprem ni punts a part ni majúscules, per això costa tant, quan es blogueja, de fer-los servir, perquè, al cap i a la fi, que fem sinó parlar amb d’altres i, la majoria de les vegades, amb nosaltres mateixos; en tot cas sembla una iniciativa interessant la que ens dius que et té ocupat; encara que, perquè no dir-ho, em sap greu que et prengui d’ací;

  • 1/16/2011 at 9:13 pm
    Permalink

    M’alegre que hages iniciat una aventura professional que no té mala pinta, segons sembla. I no crec que això et faça posar un punt i a part al blog. Potser no escriuràs tan sovint com ara, però esperem el punt i seguit, naturalment.
    Sort.

  • 1/16/2011 at 9:26 pm
    Permalink

    La síndrome d’abstinència hi és. Ara per ara, però, és incerta la periodicitat. Però no tanque… Gràcies pels vostres ànims.

  • 1/16/2011 at 10:40 pm
    Permalink

    Et desitge tota la sort per al nou projecte, Josep, i com tots, esperarem el que faça falta per llegir-te.

  • 1/17/2011 at 3:32 pm
    Permalink

    Punts, puntuals i a punt? Segur que sí! Et desitge el millor en aquesta aventura, que siga un puntal en la teua vida i que et puntege de profit, que siga un pont o un punt gloriós… Punts suspensius! Sí, car després arriba l’exclamació! Punteria en els projectes sempre n’has tingut: en done fe i m’ho apunte jo.
    Una abraçada gens puntual, amic, que sempre la tinc per a tu a punt.
    I punt (a banda o en el cor?) Sempre al cor!

  • 1/17/2011 at 6:08 pm
    Permalink

    Una fe és necessària, Josep, i la fe en un mateix no és la menys important. Enhorabona i ànims. Ah, i magnífics els poemes de Frost i Bukowski.

  • 1/17/2011 at 8:01 pm
    Permalink

    Sovint a la vida ens cal fer punt i apart per tal de recomençar i (com deia Hesse en el seu poema Stufen) enfilar un nou esglaó. Aquí rau l’encís: deixar-se seduir per nous projectes…

    Molta molta molta sort-

Commentaris tancats.