Enviar «Un triple trenc d'albes» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Un triple trenc d'albes» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

12 comentaris a “Un triple trenc d’albes

  • 12/31/2010 at 1:58 pm
    Permalink

    Gràcies, Teresa, és una cançó magnífica. Ai l’encaixar…

  • 12/31/2010 at 4:14 pm
    Permalink

    Que no ens amoïni la saviesa … Que tinguis un molt bon 2011 i que els demés tinguem oportunitat de compartir-ho :)

  • 12/31/2010 at 8:56 pm
    Permalink

    Abans de cloure l’última sessió d’ordinador de l’any, faig una ullada als teus Salms, Josep, i m’hi trobe aquesta meravella de poema, i de muntatge audiovisual. I pense que alguns accidents exteriors poden ser puta pena, realment, però la capacitat reflexiva i creativa de gent com tu, com vosaltres que us hi trobeu, tenen potència per plantar cara a la grisor que ens envolta. En fi, que gràcies, i una forta abraçada de coratge.
    Si m’ho permeteu, també m’agradaria fer arribar a Alexandre, des d’ací, un cabàs de cordialitats. Salut!

  • 1/1/2011 at 11:07 am
    Permalink

    També diu Sòria: “no morirà ni un sol vers ni una abraçada”. Perdurarem en els sentiments, en els versos, en tot això que sobreviu al temps i a les circumstàncies. O, tot seguint amb la poètica d’Enric, acabarem recordant la “festa grega” dels posidonis? No, no! La nostra festa grega és viva, ben viva. Bon any, doncs, a tots i a totes (i gràcies per la cabassada).

  • 1/1/2011 at 1:45 pm
    Permalink

    I és ara, entendrit com el xiquet massa temps lluny de la mare, que m’emocione i m’entren les més alegres ganes de plorar en sentir, des de l’altra vora del riu, les vostres paraules vives. Una abraçada, amics, i bon any 2011.

  • 1/1/2011 at 1:46 pm
    Permalink

    Ié, paian, ié!

  • 1/1/2011 at 1:52 pm
    Permalink

    Més, més talismans!

    «Bell com la joia: ¡ié, paian, ié!
    Bell com eixa rara esmaragda: la saviesa.
    Bell com la suma de totes les belleses.
    Bell com ho és que tot això m’ignore.
    Bell com el déu que ho va fer ser perquè la paraula bell poguera dir-se.
    »

    ;-)

  • 1/1/2011 at 2:18 pm
    Permalink

    El talismà que més m’agrada: “bell com l’amor, els versos i la nit”. Insuperable.

  • 1/1/2011 at 7:57 pm
    Permalink

    Quina encesa tan magnífica, Josep.
    Carretejaré un lligall de bruc per a què faci bona xera,
    un grapat de tions de roure per a mantenir la foc,
    i quatre soques de ginebre per a perfumar el fum.

Commentaris tancats.