- Salms - http://www.porcar.net -

Sense treva

L’insòlit i llarg debat a Salms sobre els premis [1] literaris més tangibles –n’hi ha d’altres– suscità interessants comentaris. En un d’ells vaig prometre [2] que cercaria un poema de Sòria que evocava amb la netedat que el caracteritza la relació on no hi pot haver cap treva. Pertany al seu llibre «L’instant etern».

Vidre

Un vers no és una treva.
Intenta ser oratge, o clevill, o drecera,
o es cargola en un deler de vidre
que les paraules no saben contenir
però no és una treva.

En eixe joc tot s’aposta sencer,
fins l’esperança,
i valen igualment
el vers que no has escrit
i aquest que ara creus teu,
perquè, a la fi, l’únic balanç és pèrdua.

Almenys això ho tenen en comú
la vida i el poema.
Es juga per no-res
en canvi de no-res
a tota ultrança.
I no hi ha cap respir
ni tan sols a saber-ho, mentrestant.

No ho oblides:
aquest vers no és cap treva tampoc.
Escriu-lo, doncs, així.
I encara que ells ignoren
les regles i l’aspresa
del joc de les paraules i el silenci,
procura no fer trampes
i deixa’l acabar en la ruïna.

El que importa és que, els talls, els faça nets.

Enric Sòria [3]