Enviar «Sense treva» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Sense treva» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

4 comentaris a “Sense treva

  • 12/24/2010 at 11:44 am
    Permalink

    L’última frase m’ha deixat off-side. Impressionant. L’hauré de mastegar una estona. Entretant, bon solstici d’hivern! :)

  • 12/24/2010 at 1:26 pm
    Permalink

    No sóc tan pessimista per creure que, al capdavall, tot és una pèrdua. La felicitat de l’altre, la del lector -que per la paraula es desperta i batalla- és la rosa meua, un horitzó d’amable i blava d’esperança.

  • 12/24/2010 at 8:12 pm
    Permalink

    Sense treva, t’afanyes cercant el lloc antic de cada esberla;
    fins a redreçar l’escudella.
    Aquí, fer trampes seria que no perdés per un lloc o altre.

    Vaig fer tard per a comentar res dels premis. Tan sols dir que vaig sota-signar el teu pronunciament després de canviar poesia per pintura i escriure per pintar. Tota una prova del 9.

  • 12/30/2010 at 6:22 pm
    Permalink

    Em recorda un vers -o dos- de Borges que diuen quelcom així com (cite de memòria, que no tinc ganes de cercar al meu laberint de biblioteca) “porque el que vive pierde/ y perder significa haber tenido”. En qualsevol cas, ja saps com és el senyor Sòria quan deixa caure la batallada dins del poema: has de fugir corrents, tot perseguit pel so, tan potent com perdurable. I al cap dels dies o les hores encara et brunzeix a les temples.
    Bon pas de l’any!

Commentaris tancats.