Comentaris a: Les obvietats insòlites

Per: josep

josep — Wed, 22 Dec 2010 12:26:59 +0000

Gràcies, Carles. El blog va omplint-se de batalletes contra la resignació. Em sembla que això d’agafar-se a les quatre certeses que ens hi queden és típic dels temps de crisi. Quin remei, dirà un altre. Salutacions.

Per: Carles

Carles — Mon, 20 Dec 2010 23:49:37 +0000

Josep, felicitats per l’article i per donar-hi llum terrenal i posar-hi veu humana.

Per: josep

josep — Mon, 20 Dec 2010 11:13:32 +0000

Clidice, crec que estem a la vora d'això, l'abisme del rebombori estèril. Com fa poc comentava, paradoxalment, massa llums ens enlluernen i massa veus ens ensordeixen. En aquest sentit, potser s'està produint una subversió de la influència que els mitjans de comunicació (i ho saben) han tingut les darreres dècades. Hi ha diverses teories sobre poder de la premsa, i una d'elles és que al llarg de la història la seua influència ha oscil·lat per diversos factors, entre ells la capacitat de la societat per a pair el soroll. Les primeres teories, com la de l'Agulla Hipodèrmica, defensaven que els humans no tenien pràcticament cap protecció per defensar-se de les injeccions dels mitjans. Teories posteriors, com la Crítica de l'Escola de Frankfurt, han modulat i relativitzat aquesta idea. Potser és més fàcil que tot això i que, simplement, la gent tornarà a escoltar els mitjans si els mitjans tornen algun dia a escoltar la gent.

Per: Clidice

Clidice — Mon, 20 Dec 2010 10:22:51 +0000

Fa anys i panys que sabem que les coses ara es fan per trencar-se, però sembla que ens ho hagin de reblar per tal de fer-ho palès. És el mateix que les wikileakeades. Em pregunto, però, si des de la premsa, com tot es mou en quotes de mercat i del que es tracta és de superar el “soroll” dels competidors, no arribarà un moment on ja ningú escolti, de tant xivarri.