Salvapàtries

Un post festívol. Veig que, en general, tothom ha aplaudit amb els genolls i les orelles, fins i tot el PP, la decisió del Govern espanyol d’activar l’estat d’alarma per forçar els controladors a tornar als seus llocs de treball. L’alarma es mantindrà quinze dies més i el presidente no descarta allargar-la, si més no, fins a les festes de Nadal. Ja posats, em dic, que facen oficial l’estat d’alarma permanent, que al capdavall és com vivim i morim des que la dictablana dels mercats ha mutat en dictadura pura i dura, i ha traçat, per al porquet subpirinenc, el camí a l’escorxador. Fa temps que Bono no bramava tan a gust com ahir, amb un discurs que igualava els controladors aeris amb terroristes d’ETA. Els controladors són gent fàcilment insultable, com els terroristes, però el veritable «chantaje al Estado» no és un monopoli seu. El teatre de la mà dura amb els controladors ha estat com un partit de futbol que ha volgut canalitzar els arrossegats odis ibèrics. Ara només faltaria que Botin, després d’Alonso, patrocinara els uniformes dels militars que ens han salvat dels descontrolats. En qualsevol cas, després de l’espectacle, queda més clar encara que els salvapàtries de ZP i Rajoy no tenen kiwis a entrar, pistola en mà, en els principals centres d’especulació i fuga de capitals del Estado, on només treballa Déu i la grenya de Salgado. És a dir, els mercats. Tot siga dit, esclar, amb perdó de la taula.

2 comentaris a “Salvapàtries

  • 12/7/2010 at 1:37 pm
    Permalink

    El que ha passat aquest cap de setmana pud a manipulació infecta. El tour de force dels controladors, l’estat d’alarma, la militarització… I, efectivament, tot és un teatre: mà dura populista, fàcil. Plas, plas, plas. Que passen els següents i que visquen els mercats. Ara ja sabem que ens jubilaran als setanta, ens retallaran els sous, ens acomiadaran sense miraments (ni indemnització) i ens passaran per la pedra. Al temps.

  • 12/8/2010 at 12:48 am
    Permalink

    Si hi havia o no premeditació, no ho puc afirmar. Ens ho haurien de revelar els periodistes que no esperen wikileaks per a investigar. En tot cas, anunciar la privatització d’AENA uns dies abans d’aquest aqüeducte festívol no em sembla cap casualitat. L’ombra de la mà dura és sovint una mà negra. En fi, dubte que la gent estancada (als aeroports o a les portes de l’INEM) fos la prioritat de l’estat d’alarma, del contrari ja l’haurien activat fa temps. Salut, Xavier.

Commentaris tancats.