Pilotes fora. Els clivells als dics del capital ibèric marquen l’hora exacta de culpar Alemanya. Merkel i mercat, gairebé homògrafes, són paraules psicofòniques que podrien obtenir cert ressó fantasmagòric com a boc expiatori, però a qui vol persuadir ara Salgado? A l’Angela Merkel? Als àngels negres de l’especulació? Tothom, a poc que sàpiga quatre coses d’economia, pot entreveure que els marges diferencials entre el bons espanyols i els bunds alemanys són un casino mafiós. La casa, que dicta les normes, no perd mai. Sabem també quin és el centre del Banc Central Europeu, que no és, ni de bon tros, el banc central dels europeus. Aleshores, de què vol queixar-se ara Salgado? Abans, Alemanya no en tenia la culpa i, de sobte, ara sí? Als merkels poc els importen ja que la ministra plante bandera. En referència als rescats, Felipe González parlava fa poc d’emergència espasmòdica. De seguida em vaig imaginar un orgasme. Quant de temps durarà? Ací ho deixe.
No estem en gaire bones mans, no. I l’altre demanant eleccions anticipades. Només de pensar-lo com a cap de govern m’esgarrifo.