L’amor va per sendera

Escriptor de l’aire, de la mà oberta, Josep Lluís Abad ha desafiat la llei de la gravetat i, com un xiquet, s’ha enlairat amb la seua milotxa nova: L’amor. Fa un temps apuntava ací mateix que un volum de versos per llegir sempre el pots tocar o mirar –a la llibreria, a les pantalles–, però un de llegit serà ja per sempre impalpable, invisible i ingràvid: intangible. Vent entre les ànimes, paraula en el temps. I en uns temps, els nostres, en el qual se’ns fa potser massa fàcil malparlar de l’odi creixent, brandar ara un poemari amb un títol així és una acció ben valenta. Diria més: d’un entusiasme i d’una insolència més que mai imprescindibles. A la rebequeria hi heu d’afegir l’incòmode sacseig de les cadenes editorials, el compromís de la vuitena veu, perquè Abad s’ha servit de les senderes de comunicació digital al seu abast, l’autoedició, la xarxa i els documents/suports portables i oberts, per trobar-se amb el seu destinatari natural. Ja sabeu que on els apologetes de la llanda hi amollen els sinònims de «temerari», servidor cantarà els de «generós». Perquè això és, bàsicament, la poesia. Molta sort i una abraçada, Pep.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«El nostre amor», per Toti Soler (de Joan Vergés)

3 comentaris a “L’amor va per sendera

  • 11/26/2010 at 11:38 am
    Permalink

    Un cop més amic, gràcies per compartir bocins de vida i aquesta paraula que ens allibera cap a horitzons d’una nova dignitat sempre per renovar. Que la pedreta feta milotxa oriente noves veus i cors: la llibertat cal, sempre, reconstruir-la amb fermesa però amb humilitat.

    Teu, el príncep de les milotxes…

  • 11/26/2010 at 12:02 pm
    Permalink

    A risc de perdre la meua fama de menja-poetes ;) presumiré d’haver-lo baixat, i de pretendre llegir-me’l. No cal dir com aplaudeixo la iniciativa del nostre Príncep i el felicito i me’n felicito. :)

  • 11/27/2010 at 4:31 pm
    Permalink

    L’amor és un tema universal en la poesia. En temps difícils és bo que sorgeixin poetes que parlin d’amor a través del llenguatge poètic. Un apunt molt interessant, Josep!

Commentaris tancats.