Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? (Lluc 6,42). Fa uns mesos, el càstig dels mercats als polítics, economistes i periodistes espanyols va ser que copiaren a la pissarres mediàtiques aquesta frase: «España no es Grecia». Els darrers dies, aquesta gent va cagalló per sèquia copiant-ne una altra: «España no es Irlanda». I ja es preparen per a brandar el mateix tabú, però amb el cul a l’aire: «España no es Portugal». Polítics, economistes i periodistes espanyols han bramat tant aquesta pal·liativa consigna que probablement han arribat a creure que… España no és España! Per als mercats, l’eslògan Spain is different deixà de funcionar quan els alemanys començaren a comprar les taronges més barates al centre de Berlin. I, en fi, si no els han convençut totes les retallades de ZP, dubte molt quels puga persuadir aquest Spain is not Spain. Curiosament, i així tanquem el cercle dels porquets, els italians van dient que «l’Italia non è la Spagna, ma non dobbiamo abbassare la guardia».
D’altra banda, serà benvingut qualsevol article sobre l’agost que alguns estan fent amb tant de rescat.
Almenys podem consolar-nos que ara fins i tot algun futbolista comença a espavilar-se i a veure que les coses no van massa bé… http://www.publico.es/dinero/347947/cantona-la-revolucion-se-hace-retirando-el-dinero-de-los-bancos
Conec la cantonada. He deixat un fil solt on pregunte si no serà millor, ja posats, retirar els banquers. Més que revolucionari, aquest futbolista està revolucionat. Salut, Pau.
Jo no sé si Espanya no és Espanya, ara bé se’m posen els pèls de punta quan escolte dir al governador del banc d’aquest país i a d’altres polítics la frase “De moment…”
Em fan pànic aquests punts suspensius, car el que ve darrere ja ho sap quasi tothom: Encara sagnaran més el treballador moribund…
La fi d’aquesta agonia encara no es veu a l’horitzó…
Haurem de fer alguna cosa, dic jo…
“De moment…” Quin carpe diem més procrastinant i desllavassat! L’horitzó és ple d’agonies, i el més enllà també. El passat, lamentablement, comença a ser millor. I mentrestant, del més ençà només ens sabem obligats, i gràcies, a una cosa: a sobreviure el present. Demà serà un altre dia.