ARA [1] és un diari que neix en plena crisi, i això no és una casualitat. Vivim canvis profunds arreu del món. Canvis socials, tecnològics, demogràfics, productius i de valors. Canvis de tota mena que són les causes profundes de la crisi econòmica i financera actual. Aquests canvis generen reptes per al nostre país, i donar eines per transformar-los en oportunitats és una de les raons de ser d’ARA i la que explica per què ARA tria la crisi actual per néixer.
[1]
El manifest fundacional [2] de l’Ara és valent. Toni Soler, al vídeo promocional, diu que «el món que ve, en realitat, no ve; l’hem de sortir a buscar». Cert, el món no ve mai; l’hem de fer anar. És un eslògan magnífic, ple d’optimisme i empenta, que contrasta amb la resignació i l’immobilisme vigents. Està per veure quin serà el grau de cobertura informativa perifèrica [3], car ja s’anuncia que «el gruix de la informació local se centrarà en l’àmbit del Principat de Catalunya». Tot i això, és d’agrair la seua distribució en paper «a les Illes i a les capitals del País Valencià». El naixement del diari serà el 28 de novembre i, segurament, la millor notícia del dia.