Marrades?

Marrada (voltera): volta que es fa desviant-se del camí que va més dretament d’un punt a un altre. Ex: «Si agafem aquest sender, farem marrada». Amb la corrupció, poques marrades més podem pegar els valencians, encara que siga aquest el segon cognom de l’estrenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de València: María Pilar de la Oliva Marrades. De fet, així ho ha declarat ella mateixa: cal ser «inflexible» i actuar de manera «implacable». A veure si és veritat, senyoria! Tot i les declaracions, sabem que Juan Luis de la Rúa, l’anterior president, i Pilar de la Oliva, comparteixen alguna cosa més que una preposició aristocrática al primer cognom –un detall, per cert, no determinant però tampoc desdenyable. María Pilar de la Oliva és membre de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM) i, alerta, compta amb el vist i plau de Fernando de Rosa, vicepresident del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), exconseller, recel de Garzón i, com De la Rúa, amic íntim de Camps. La premsa conservadora, que coneix pèls i senyals del procés de votacions, assegura que algunes fonts asseguren que l’exconseller impulsà la candidatura de De la Oliva. Qui té el cul llogat, no seu quan vol, diuen. Tot i això, existeixen sensibles diferències amb De la Rúa i altres aspirants conservadors com Castellano: De la Oliva no tingut mai un càrrec de govern en el CGPJ (hi ha un recurs per això); no ha estat frontalment recusada per la minoria progressista del CGPJ; té prestigi d’objectiva, sensata i «exageradament treballadora» dins del gremi; i per últim, sembla que, ara per ara, no és amiga íntima del president de la Generalitat (sona més obscè que amic íntim). S’ha sentit dir que, potser, per aquestes i altres raons, durant la sessió de descontrol ahir a les Corts, hi havia un cert hieratisme en les cares del Consell. El cas és que, després d’un any i tres mesos esperant que el CGPJ nomenara un sustitut, hi ha per fi una renovació del Tribunal Superior de Justícia de València. Levante dedica avui l’editorial a la nova titular del tribunal i li recorda la gran pèrdua de confiança dels valencians en la justícia. Ella ha manifestat que vol ser «eficaç i creïble». Li deixaran ser-ho? Una curiositat: no és la primera vegada que María del Pilar de la Oliva té un paper rellevant en la societat valenciana: l’any 1973 fou Fallera Major. No és per xafardejar; ho dic perquè, a la seua manera, que no té per què ser la meua, s’estima aquesta terra. Que els valencians parlen poc de la corrupció i que la premsa parle tant dels jutges que l’haurien de penar és tot un símptoma. A veure si De la Oliva no pega volteres, ens regala per fi un desenllaç per a Gürtel i a Ferran Torrent un nou filó novel·lable.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Setze jutges», d’Adrià Puntí

2 comentaris a “Marrades?

  • 10/29/2010 at 3:14 pm
    Permalink

    No m’acaba de fer això de “s’estima aquesta terra”. No totes les falleres se l’estimen, algunes tenen unes altres motivacions.

  • 10/29/2010 at 3:23 pm
    Permalink

    Era una mica d’ironia. Atorguem-li la presumpció de volença. A hores d’ara, té més “crèdit” l’estima de qui porta un trage de fallera que qui en porta un de president, o no? Salutacions.

Commentaris tancats.