- Salms - http://www.porcar.net -

Muralles del paradís

[1]

Més de 6.000 milions d’euros, segons Hisenda, és el diner negre que milers d’acaparadors espanyols han ocultat i desviat a comptes capbussats [2] de la filial suïssa del HSBC [3], un dels principals bancs del món. Els mitjans van fer públic el frau [4] abans de l’estiu. Quatre mesos després, no s’ha obert cap diligència judicial a Espanya. L’Agència Tributària notificà cordialment als avars que havien estat fitxats i els oferí un repertori de facilitats per liquidar el deute, els interessos i els recàrrecs. Cal recordar que, tractant-se d’un delicte molt greu contra les arques públiques, aquesta formalització de les devolucions en tan còmodes terminis –per a presumptes delinqüents!– fou durament criticada [5] per l’Organización Profesional de Inspectores de Hacienda del Estado (IHE). De fet, en els seus requeriments, sembla que Hisenda es mostrà aleshores tan misericordiosa que han sigut pocs [6] els evasors que han decidit «posar-se al dia». Ara, com reclamaven els inspectors, caldrà fer el que s’hauria d’haver fet immediatament: obrir inspeccions [7] als sospitosos i prendre mesures coercitives. Mentrestant, a favor de qui ha jugat el temps –i l’Agència Tributària– si els diners poden viatjar a la velocitat de la llum de Suïssa a les Bahames?

La negativa, en qualsevol cas, a acceptar aquesta clemència fiscal significa que la majoria d’estafadors han robat tant que ara els compensa afrontar la via penal i comprar els advocats que calguen per demorar o invalidar, arribat el cas, qualsevol procediment judicial que puga emprendre l’Agència Tributària. I ho poden afrontar gràcies a un subterfugi jurídic que en cap moment suprimiria la presumpció de la seua condició de lladres, però sí el judici i la presó: que la documentació que els involucra fou « [8]robada [8]» [8] per un antic empleat del HSBC (robada al banc dels lladres, per entendre’ns). I si no tingueren aquesta evasiva, no patiu, que se n’inventarien una altra, que per això són evasors, no? Uns experts. El fet que un portaveu de l’HSBC a Suïssa haja fet gàrgares amb aquest legalisme palesa que Hisenda no només s’haurà d’enfrontar a l’entrenat exèrcit d’advocats de les mil i una fortunes que s’han fugat; també haurà d’acarar-se amb un dels principals bancs del món i, com no, amb els paranys legals d’un paradís fiscal com és Suïssa. Per aquestes raons i algunes altres [9], Hisenda s’ho pensarà molt: con los mercados hemos topado, Sancho. Una altra vegada. Sí, hem topat amb la més absoluta desvergonya. Hi afegiré, per últim, dos gotes de vinagre: 1) Quant de temps li hauria costat actuar a la policia si el govern francés li passara a l’espanyol una llista robada amb el nom de terroristes i l’adreça on s’hi amaguen? 2) Són 24.000 els noms que apareixen en la llista de lladres, de gairebé tots els Estats d’Europa; què fa la Unió Europea? Le soleil ne brille pas pour tout le monde.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [10]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Comfortably numb» [11], de Pink Floyd [12]