«Continuing to live», de Philip Larkin

Larkin25 és una commemoració de la vida i obra del poeta, novel·lista, bibliotecari i crític de jazz Philip Larkin (1922-1985), ara que s’acompleixen 25 anys de la seua mort. Fins al 2 desembre se celebraran a Yorkshire i altres punts d’Anglaterra tot un seguit d’actes, entre els quals n’hi ha un que, en els darrers anys, ja és un costum (i gairebé una mania) cada volta que institucions de qualsevol part del planeta decideixen que és l’hora de traure a passejar –amb boç, corretja i bosseta?– la poesia pels carrers: estampar versos a la carrosseria dels autobusos urbans, com si es tractara d’anuncis publicitaris. Per què no a les manises de les sales d’espera dels hospitals? Per què no als murs dels centres de servei d’ocupació? Per què no als centres industrials? East Yorkshire Motor Transport Services i la Hull City Council Libraries s’han encarregat de triar sis poemes de Larkin que enguany s’exhibiran en cartells de 40 autobusos. Per si això fóra poc, la fita compta amb l’amable fetitxisme del merchandising: els Larkin Toads, gripaus engalanats que, en teoria, rememoren els cèlebres poemes Toads i Toads revisited (trobareu els originals i versions castellanes en la tesi doctoral en PDF de Damià Alou, pàg. 201-215).

El vídeopoema que ací presente, Continuing to live, em sembla especialment representatiu de l’obra de Larkin, a qui podríem atorgar el títol de Poeta de les Pèrdues i les Decepcions, per bé que no hi ha gairebé cap poeta que, en algun grau, no poguera ser investit així. La tesi d’Alou (no ho faré jo ara) analitza aquestes pèrdues: de la joventut i del seny (The old fools), del paisatge i les essències nacionals (Going, going), de l’oportunitat d’alliberar-se sexualment (High windows) o d’empatia (Decepcions). Continuar vivint és, a més, un poema que em toca. I em toca fins al punt que, si no hi ha cap contratemps, en els pròxims mesos, aquest blog perdrà o, dit altrament, deixarà de rebre apunts amb la regularitat que servidor voldria. Intentaré, almenys, no perdre massa porositat.

Versió MP3

CONTINUING TO LIVE

Continuing to live –that is, repeat
A habit formed to get necessaries–
Is nearly always losing, or going without.
It varies.

This loss of interest, hair, and enterprise–
Ah, if the game were poker, yes,
You might discard them, draw a full house!
But it’s chess.

And once you have walked the length of your mind, what
You command is clear as a lading-list.
Anything else must not, for you, be thought
To exist.

And what’s the profit? Only that, in time,
We half-identify the blind impress
All our behavings bear, may trace it home.
But to confess,

On that green evening when our death begins,
Just what it was, is hardly satisfying,
Since it applied only to one man once,
And that one dying.

Philip Larkin

CONTINUAR VIVINT

(versió de J. Porcar)

Continuar vivint –ço és, repetir
un costum a força d’obtenir l’indispensable–
gairebé sempre és perdre, o deixar-ho anar.
Açò depèn.

Aquesta pèrdua d’interès, cabell i empenta–
Ah, si el joc fos de pòquer, sí,
te’n podries descartar, jugar-te un “full”!
Però és d’escacs.

I quan ja has viatjat al llarg de la teva ment, alló
que pretens està clar com una llista d’encàrrecs.
Tota la resta no cal, per a tu, ser pensat
per a existir.

I quin és el benefici? Només que, un dia,
a penes discernim la velada empremta
de totes les nostres manies, i cal rastrejar-ne l’origen.
Tot per confessar

en aquest capvespre, quan la nostra mort comença,
que, després de tot, no resulta gaire gratificant,
car solament és conferit a un home una vegada,
i només a un que s’està morint.

Un comentari a “«Continuing to live», de Philip Larkin

  • 10/12/2010 at 11:09 pm
    Permalink

    Molt bon apunt Josep; gràcies per obrir-nos a d’altres poetes interesantíssims; també per l’accés a la tesi doctoral de Damià que llegiré…

Commentaris tancats.