Carretera Orpesa-Cabanes

L’uomo, monotono universo,
crede allargarsi i beni
e dalle sue mani febbrili
non escono senza fine che li
miti.
Giuseppe UNGARETTI

Internacionalment protegits
dins d’una gàbia amb neumàtics,
som caragolets rapaços
lliscant pel camí absent
que ens portava, d’infants,
d’Orpesa a Cabanes.
A una banda i l’altra
de l’asfalt, entre roures confinats
i marginadíssims pinastres,
entre oliveres exiliades
i abancalats ametllers,
lloem l’estipulat paisatge
que abans era només paratge,
i amb indignació transigim
amb una carretera execrable
que ja no és un camí de pins.
Quina colla de borinots,
quina rècua d’ensabonats
aquesta gentola electa
que ens esquartera el bosc!
Protegits internacionalment
dins d’una gàbia amb neumàtics,
som caragolets rapaços
lliscant pels camins absents
dels qui parlen molt i no fan res.

3 comentaris a “Carretera Orpesa-Cabanes

Commentaris tancats.