El gruista zombie

«Així la predicció dels braços estesos, que demanen una feina,
es fa més sòlida, alhora que els propis braços es fan més magres.

Karl MARX

El penedit gruista analfabet, expulsat com un rot del paradís del capital circulant, ignora que l’economia neoclàssica també ignora sistemàticament la proporció del deute públic en relació al PIB; que la demanda agregada, en un context dinàmic, és igual a l’íngrès més el canvi del deute. El decadent gruista analfabet, carn de canó d’avars i majordoms de la reforma laboral, ignora que els ignorants li reclamen formació per a traure mànegues als mutilats i estrenar la flamant devaluació dels braços. L’expulsat gruista analfabet, humà en procés de reciclatge com el plàstic o el cartró, ignora les ignotes teories subversives dels profetes del capitalisme zombie i se sent content de seguir de prop la redemptora evolució del mercat per a poder anar adaptant-se. El reinsertable i alfabetitzat gruista potser tindrà dona, fills, casa i cotxe, i pagarà per fi el formidable i respectat preu de sobreviure prescindint, però, de coneixement i braços per a decidir-lo.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Zombi, de The Cranberries

4 comentaris a “El gruista zombie

  • 9/22/2010 at 2:30 pm
    Permalink

    Amén. No es pot afegir res més.

  • 9/22/2010 at 6:47 pm
    Permalink

    Penitentia agite!

    Id quod astrictum est, alienatur, diu Cels, és a dir, tot allò sotmès a pressió, s’insensibilitza.

    Amb una exposició constant a la violència, el receptor s’insensibilitza, necessitant una dosi major de violència per estimular-se.

  • 9/23/2010 at 1:37 am
    Permalink

    Ostres!
    Perdona que escriga ací, però acabe de llegir alguns dels teus últims poemes i m’han arribat molt, especialment aquell amb què homenatges en Saramago. En general, trobe que cerques l’equilibri entre els ritmes, les paraules i les imatges amb intuïció d’ofici. Tot just t’acabe de descobrir i encara em demane com no t’havia llegit abans, perquè jo també sóc de Castelló. Avant!

  • 9/23/2010 at 3:11 pm
    Permalink

    Ho celebre, Carles. Si també escrius, pots adreçar-te al meu correu clicant la pestanya de contacte que hi ha més amunt; em dius quin és el teu compte de correu i podré comentar-te una iniciativa literària a Castelló que potser t’interesse. Salutacions.

Commentaris tancats.