Centenari Màrius Torres

Capricis

Interior d’hivern.
Fa boira. Rera els vidres, la llum
té les ales netes.
En un pitxer tinc violetes
sense perfum.
La soledat és plena de ferides
del meu rellotge, que té les sagetes
adormides.
Al cendrer, un cigarret es consum
i es torna com l’ardència dels poetes,
una mica de cendra i una mica de fum.

Màrius Torres (1933)

El Centenari.

3 comentaris a “Centenari Màrius Torres

  • 8/30/2010 at 5:56 pm
    Permalink

    «…l’ardència dels poetes, | una mica de cendra una mica de fum».

    Potser no és dels poemes més coneguts de MT, però té unes imatges sensacionals: la llum amb ales netes, les violetes sense perfum, les sagetes adormides del rellotge… Gràcies per afegir-te a l’homenatge!

  • 8/31/2010 at 9:04 pm
    Permalink

    Sí, sembla que aquest és poc conegut. Com aquest, en pots llegir molts més, mecanoscrits pel poeta, als arxius de l’«Aula Màrius Torres». Salutacions.

  • 9/6/2010 at 11:18 am
    Permalink

    Bonic poema!
    “i es torna com l´ardència dels poetes,
    una mica de cendra i una mica de fum.”

Commentaris tancats.