Clec clec clec

Hi ha la pols que el vent agrana i que el mundial de futbol, estoreta ecumènica, tapa. Fa bonys i tossalets, és clar, però la tapa. És el cas de la destitució de l’economista de capçalera de ZP, feta pública, curiosament, el dissabte passat, quan l’equip del presidente torejava agònicament el quarts de final. Regat i al BOE, així no en parlaran (tant). Aquest dimecres, però, veurem si Merkel aconsegueix clavar un altre golàs i de nou aconsegueix espolsar l’estoreta que ens ha d’encegar definitivament.

Hi ha els ossos que el vent no agrana. Escurats els vagons, els túnels, les vies, les balises, la caixa negra, les comissions de no investigació i algunes rotatives, alguns no s’expliquen com, quatre anys després de la matança al metro, els ossos dels cadàvers encara facen clec clec entre la ferralla. La memòria té això, que és més difícil de netejar que un bassal de sang. «Somos mierda para Camps», va dir Carmen. Hom diria que el seu exabrupte és doblement exacte. Als trages no s’han trobat taques marrons, però quan un maniquí rota podem endevinar la dieta. I parlant de rotar, celebre que en l’agenda de les rotatives valencianes el 3 de juliol no fóra exclusivament una data futbolística, tot i que per a certs periodistes només hi havia tristesa, flors i ulleres de sol. Ho escriuen avorrits, com qui va tots els anys a un soterrament que no s’acaba mai.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Bones», de Radiohead