D’estiu, llibreta i orxata [comiat estacional]

Fa tanta calor que em resulta massa car continuar endollat. A la ja de per si abusiva factura de l’electricitat hi he d’afegir el consum d’aire condicionat. Sense ell, tindria desfici només de començar aquest apunt. Escriure un blog és més que penjar-hi escrits. Cal documentar-se i, en el meu cas, també estar atent als blogs i altres mitjans de comunicació de les rodalies virtuals, que no sempre són geogràfiques, no caldria dir-ho. Tot això és temps (i diners) davant de la pantalla. Així que ja ha arribat l’altre temps, l’estació que convida a canviar el blog per la llibreta i el ratolí pel llapis. Platja o muntanya, un quadernet és molt més sofrit que qualsevol pantalleta. L’arena i la pols s’espolsen fàcilment. L’aigua, de riu, de mar o de suor, que ràpidament s’asseca en el paper, podria fer malbé qualsevol dispositiu digital. Abans que això, en qualsevol cas, hi ha la meua experiència, que em diu que cap llibre de poemes l’he pogut materialitzar sense una llibreta. Bon estiu i bons llibres per a tots els lectors del Salms.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Una flor no fa estiu», de Marc Parrot

Censura a tort i a dret

Per vies diferents, m’arriben dos correus electrònics que m’informen dels grans esforços que el Molt Imputable no dedica a governar i sí a evitar —fins i tot personalment— que malparlen de la seua ben abillada persona. Després de llegir-los, pense que si tan desimboltament amenaça i censura la universitat i el clergat rebel, ha de ser incalculable la quantitat de telefonades diàries que fa –ell o els seus adlàters– a les redaccions de premsa valencianes. Simplement transcric a continuació part dels textos que informen de les dues últimes accions intimidatòries del Consell i del seu incondicional arquebisbat, i hi enllace les fonts. En rebre les informacions per vies diferents, m’ha xocat comprovar que, en les dues accions, pretenien “tapar” actes culturals i religiosos en els quals eren protagonistes les víctimes de la matança al metro de València, recentment recordades en el seu quart aniversari. Com si el Consell i el Mundial no les haguera “tapat” prou.

1. Intent de censura de l’obra teatral «Zero responsables»

«Ayer, los casi 50 participantes del espectáculo ZERO RESPONSABLES, antes del ensayo general, fueron reunidos e informados por parte del Vice Rector de Cultura de la Universidad de Valencia, que Francisco Camps en persona, repito, Francisco Camps, había llamado al Rector de la Universidad para que se suspendiese la representación del espectáculo y las consecuencias que tendrían los participantes si no se le hacía caso».
Llegir-ne més

2. Vet d’un sermó en memòria de les víctimes del metro, via arquebisbat

«Honori Pascual: Sólo lo interpreto de una forma: la Iglesia oficial y jerárquica quiere tener relaciones de buena amistad con el Consell, y cualquier cosa que moleste a esa voluntad es descalificada. Antes del sábado se había publicitado mi nombre como párroco elegido por las víctimas del metro para oficiar la eucaristía. Ellos no sabían qué iba a decir, pero sí eran conscientes de que aquello que podía decir rompía la neutralidad de la Iglesia. Pero es que la Iglesia no ha de ser neutral. Ha de estar de parte de las víctimas»
Llegir-ne més

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Caça de bruixes», d’Obrint Pas

Acudit circulant

Un acudit ben gràfic que he llegit a la Xarxa i he reescrit:

Tres polítics del PPCV són cridats a declarar per corrupció. Va el de València i diu: “Senyoria, a mi els trages me’ls paga la meua dona“. I el jutge l’absol. Va el de Castelló i diu: “Senyoria, a mi els milions m’han tocat a la loteria“. I el jutge l’absol. I el d’Alacant va i diu: “Senyoria, jo m’he trobat els milions en un abocador de fem

Telegrama urgent: S.O.S.

L’estat espanyol no garanteix de manera competent i transparent els drets fonamentals dels ciutadans valencians. Els seus més alts representants autonòmics, provincials i municipals es troben exorbitantment involucrats en casos de corrupció. El deteriorament dels instruments de resolució democràtica han dut aquest territori, de facto, a un constant estat d’excepció. En virtut d’aquesta indefensió, reclame a la Unió Europea i a les Nacions Unides que, per favor, envien observadors i tropes internacionals al País Valencià per a salvar els seus ciutadans del tsunami de corrupció que els ofega. S.O.S.

· · · — — — · · ·

Urgent telegram: S.O.S.
The Spanish state does not guarantee competently and transparently the fundamental rights of citizens of Valencian Country. Its
highest regional representatives, provincial and municipal are extremely involved in very serious cases of corruption. The deterioration of democratic resolution instruments have led this region, de facto, a constant state of emergency. Under this helplessness, claim to the European Union & United Nations, please, send observers and international troops to Valencian Country to save its citizens from the tsunami of corruption that is drowning them. S.O.S.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«S.O.S.», del Mamma Mia!

Clec clec clec

Hi ha la pols que el vent agrana i que el mundial de futbol, estoreta ecumènica, tapa. Fa bonys i tossalets, és clar, però la tapa. És el cas de la destitució de l’economista de capçalera de ZP, feta pública, curiosament, el dissabte passat, quan l’equip del presidente torejava agònicament el quarts de final. Regat i al BOE, així no en parlaran (tant). Aquest dimecres, però, veurem si Merkel aconsegueix clavar un altre golàs i de nou aconsegueix espolsar l’estoreta que ens ha d’encegar definitivament.

Hi ha els ossos que el vent no agrana. Escurats els vagons, els túnels, les vies, les balises, la caixa negra, les comissions de no investigació i algunes rotatives, alguns no s’expliquen com, quatre anys després de la matança al metro, els ossos dels cadàvers encara facen clec clec entre la ferralla. La memòria té això, que és més difícil de netejar que un bassal de sang. «Somos mierda para Camps», va dir Carmen. Hom diria que el seu exabrupte és doblement exacte. Als trages no s’han trobat taques marrons, però quan un maniquí rota podem endevinar la dieta. I parlant de rotar, celebre que en l’agenda de les rotatives valencianes el 3 de juliol no fóra exclusivament una data futbolística, tot i que per a certs periodistes només hi havia tristesa, flors i ulleres de sol. Ho escriuen avorrits, com qui va tots els anys a un soterrament que no s’acaba mai.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Bones», de Radiohead

El mercat de dir

Els nous avars ja no practiquen l’ascetisme
com un vici, sinó com una previsió. Estan assegurats.
Theodor W. ADORNO

El mercat de dir quant valen els països és un oligopoli de Standards and Poor’s, Moody’s i Fitch. Només aquestes tres agències acaparen el 90% de les qualificacions de risc de tot el planeta. El mercat de dir és el mercat de tenir. De tenir la raó, per exemple, que sempre ha sigut propietat privada. O és que no heu vist la jugada, el joc de mans, les cartes marcades que s’han passat i passen sota la taula? No ensumeu encara que estan aprofitant la crisi per a metastasiar la malaltia? La seua quimioteràpia és el càncer. Al ritme de les agències, els governants celebren un ballo in maschera, i amb l’inestimable servilisme de la premsa hipostasien a consciència el dogma dels mercats. Com els reis absolutistes, ja no amaguen el Déu a qui s’encomanen, raó primera i última. Ballen amb mascaretes d’oxigen si cal, no per falta d’aire sinó pel desguàs d’aigües fecals que diuen depurar: austeritat! És una vella cançó, però per primera vegada en la història tenim davant dels nassos la més òbvia i contundent carta de presentació en societat del totalitarisme global. També al seu ritme balle jo, i tu, mon semblable, mon frère! Què en podem fer? La meua àvia sempre m’ho ha preguntat: Pepet, què farem, foc o fugirem? Darrerament li responc amb un condicional: si férem una bona foguera no caldria fugir. Saramago ho deixà dit: aquesta democràcia és una bombolla com la immobiliària. I ha explotat. No en queda ni el fum. Així que ballem, ballem també nosaltres el nou rèquiem! Escolteu com Trakl afina els violins, com ho fa el vent entre les branques seques d’un taronger malalt i arrencat: Wie scheint doch alles Werdende so krank!

La moral dels esclaus és, efectivament, mala;
és encara la moral dels senyors.
Theodor W. Adorno

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Dies irae», del Rèquiem de W.A. Mozart