Enviar «L'estrès i la desesperació» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «L'estrès i la desesperació» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

4 comentaris a “L’estrès i la desesperació

  • 6/25/2010 at 12:04 pm
    Permalink

    segurament no serà d’un dia per l’altre, però tot fa pinta d’estar col·lapsant. la pregunta és: i després? perquè el marxisme no es veu cel enllà. o sigui que, ves a saber si encara anirà a pitjor, que en som ben capaços tots plegats.

  • 6/25/2010 at 12:54 pm
    Permalink

    Dels després no en sé res. Això és gairebé com saber si n’hi ha vida després de la mort. Del abans tampoc no massa, però sí alguna cosa; avui Millàs, per exemple, tan pacífic ell, ha començat a escriure de tirs al mercat. I no sense raons, que és com sempre comencen els tirs. N’hi ha uns altres, molts, que no volen pegar tirs ni si cal. En fi, un desastre. En tot cas, no anem a deixar d’intentar anar a millor perquè podria anar a pitjor, no trobes? Del contrari podem fer com fins ara: ser bona gent. Que no es digue…

  • 6/25/2010 at 12:57 pm
    Permalink

    realment, necessitem unes vacances, llargues, molt llargues si pot ser. O, com diu Mafalda: qui ha de prendre vacances són els que manen, no nosaltres.

  • 6/25/2010 at 2:20 pm
    Permalink

    Santa Mafalda! “El pitjor és que l’empitjorament comença a empitjorar”. ;-)

Commentaris tancats.