- Salms - http://www.porcar.net -

Una virtut de Larkin (i un vici meu)

[1]

En una entrevista a The Observer (16-12-1979), Philip Larkin [2] reconeixia obertament el seu conservadorisme: «Sempre he estat de dretes. Es fa difícil dir per què, però no sent un home que pensa políticament em sembla que identifico la dreta amb determinades virtuts i l’esquerra amb determinats vicis. D’una manera injusta, ja ho sé». L’entrevistadora, Miriam Gross, el punxà i li preguntà quines eren aquestes virtuts de la dreta i quins els vicis de l’esquerra. El de Coventry va respondre: «Bé, doncs, estalvi, feina ben feta, reverència, desig de conservar… aquestes són les virtuts, si ho vol saber. I a l’altra banda: ganduleria, cobdícia, traïció». L’any de l’entrevista, Margaret Thatcher [3] guanyà les eleccions generals al Regne Unit; Larkin confessà aleshores que adorava aquesta dona, perquè recuperava la idea de «si no tens els diners que calen per a alguna cosa, no la pots aconseguir…». Very plain man, li hauria amollat [4] Keynes. Això ho afirmà després de l’anomenat « [5]Winter of Discontent [5]» [5]: crisi inflacionista i descrèdit del laborisme. Us sona? Thatcher, com ara Cameron (o Rajoy), tenia el camí ben aplanat, així que atacà les xifres rècord en desocupació dels laboristes i, com no, la sobreregulació del mercat laboral. I açò, també us sona? La Dama de Ferro flexibilitzà aquest mercat, desregulà el sector financer, privatitzà o tancà empreses públiques i retallà subsidis: tot per la santa recuperació econòmica. Us sona o no [6]? M’agradaria saber què en pensaria avui Larkin, de la cobdícia i del saqueig organitzat dels darrers anys gràcies a les desregulació dels mercats financers sota governs europeus majoritàriament de dretes, com aquell de la seua adorada Thatcher. Com bé explica Marcel Riera [7] al pròleg de Finestrals [8], la seua excel·lent traducció del High Windows [9], Larkin era com era: introvertit, esquerp, tímid, misàntrop, cínic, conservador, casolà, mordaç i carregat de prejudicis. En fi: un home. Un poeta que m’entusiasma, no sé si ho dit. Sincerament, dubte molt que fos millor poeta si haguera «pensat políticament». De fet, si atenem a la pulsió moral dels seus poemes, escrits amb tot el lleu, segurament haguera estat pitjor, molt pitjor, crec. Poèticament, doncs, cal agrair-li la seua passiva politització com una virtut, perquè, en la meua opinió, la mirada essencialment ètica l’ajuda a destil·lar el verí de les frustracions [10], les subversions [11] i els abusos [12] de la societat decebuda que li tocà viure, segurament no massa diferent de l’actual.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [13]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Intentions» [14], de The Whitest Boy Alive [15]