Enviar «Una virtut de Larkin (i un vici meu)» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Una virtut de Larkin (i un vici meu)» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

2 comentaris a “Una virtut de Larkin (i un vici meu)

  • 6/23/2010 at 12:16 pm
    Permalink

    Efectivament, Josep, la dreta europea contempla la nova-vella situació amb un poc dissimulat entusiasme, perquè això els permet acomplir el seu projecte de desregulació. I la gent, conforme.

    Molt bona la reflexió sobre Larkin. A mi em passa una cosa semblant amb Céline: si no haguera estat tan gran fill de la gran puta (perdoneu la redundància) la seua producció no haguera estat la meitat de bona.

  • 6/23/2010 at 12:43 pm
    Permalink

    Cert, com defugir dels “encants” de Bardamu! Larkin, com Cèline, és també un fill de la gran Terra; són artistes que despullen (segurament de manera conscient i no confessa) la realitat oferint-se ells mateixos com una mena de víctimes propiciatòries de les seues pròpies contradiccions, com una personificació de la decepció/hipocresia amb veu pròpia, capaç de denunciar-se a si mateixa.

Commentaris tancats.