- Salms - http://www.porcar.net -

Un circ

[1]

Més ingenuïtats. Ningú explica com és possible que els dos bancs amb la millor solvència [2] del continent siguen espanyols, amb mercat preferent a Espanya, on la taxa d’atur [3] és la més alta, on la morositat [4] és alarmant, on l’eixida de la crisi [5] serà tardana i on l’endeutament [6] creixent és el més sever de la UE. Vista la situació, per als europeus, aquesta solvència dels bancs ibèrics deu ser una cosa ben exòtica: Spain is different? De passada, que un valent explique també com aquests solvents s’han recuperat tan aviat de la crisi financera. Amb els diners de qui? Ai! A mi no em quadra l’heure amb el deure, i a vostès? Qui ho vol explicar? Ningú? Una llàstima. Perquè podríem riure’ns fins a plorar, i viceversa, de les explicacions i dels números que els majordoms del capital ens donen, que són números de circ: els d’acrobàcia [7] dels economistes estrella, els de ventriloquia de Salgado [8] i Corbacho [9], els de màgia [10] dels banquers, els de malabarisme [11] de la UE, els d’escapisme [12] dels empresaris, els de contorsionisme [13] dels sindicats i, per a rematar-ho, els numerets de pallassa [14] de Cospedal o els de titella [15] de ZP. Però no ho oblidem, el gran número de circ d’aquesta primera gran crisi del mil·lenni és l’impressionant funambulisme del Sant Pare Capitalisme, que per a no caure ha fet pujar el públic i els lleons a la seua corda fluixa: un espectacle de sang i fetge, que ara s’estila. En un circ així no cal domador. Escolteu quants aplaudiments… Pregravats, és clar.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [16]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Había una vez…» [17]