Ara, ara!

Dos anys negociant, embafant-se amb talante i diálogo, i finalment el Govern despatxa una reforma laboral contra els treballadors, per decret i sense cap recolzament social ni polític, ni tan sols el de les bases del seu partit. I em dic: és ara, ara que la roja ha perdut contra Suïssa (i contra els eufòrics) quan els sindicats haurien d’improvisar una vaga general; demà mateix, i per fi veuríem com l’assalariat espanyol, reprimit i oprimit, vomita la ràbia que porta dins.

2 comentaris a “Ara, ara!

  • 6/17/2010 at 12:30 am
    Permalink

    Depèn de la viscositat de la ràbia. En tot cas, em sembla ens caldrà alguna cosa més que un bombo i una vuvuzela. Un alambí?

Commentaris tancats.