Ingenuïtats urgents

Torne. No hi ha preguntes tan urgents com les preguntes ingènues, va escriure la poeta Wislawa Szymborska. Doncs no serà perquè no em queda saliva. I no serà perquè no tinc això que en diuen propostes en positiu –que després els gossos borden perquè tu, demacrat ciutadà, només saps criticar i no ofrenes alternatives realistes (!) a la Mare de Déu de l’Economia. Ingènues, ingènues de veritat, només poden ser les preguntes que tenen com a resposta la hipocresia política, sovint sinònimes. Cert, no sempre, però gairebé. I d’ací l’empobrida ingenuïtat. En tinc algunes de parvulari. Per què, quan una empresa va malament, el primer que fa, i el primer que se li permet fer, és un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO)? Ingenu! Treballadors al carrer. Per què, quan una empresa va malament, no s’inicia, en primer lloc, un Expedient de Regulació de l’Empresa, que és la primera responsable del seu propi funcionament? Ingenu! Innocent! Idiota! Comunista! Els dos darrers anys, han sigut milers els acomiadats via ERO. Algunes empreses fins i tot n’han fet dos i tres, amb impunitat legal. Legalitzada, caldria matisar. Per què la santíssima reforma laboral no inclou cap nova regulació dels ERO ni planteja explícitament la revisió de la llei concursal? Ingenu! Plom! Antisistema! Per què no es produeix una reforma dels procediments de tutela judicial sobre les empreses que tan alegrement han al·legat “crisi” –i sé bé del que parle– per a mantenir els seus marges, traure’n més o simplement per a tancar endunt-se el botí? Ingenu! Demagog! Ressentit! Per què encara no he escoltat reclamar res de tot això als sindicats aburgesats, ni que siga a canvi dels retalls? Innocent! Llunàtic! Tronat! Per què vaig sentir un cert fàstic i ganes d’insultar Cándido Méndez quan vaig veure ahir la molt legítima i molt ridícula processó sindical de treballadors públics (no acomiadats) després d’anys de crisi i de milions d’aturats (acomiadats)? Ingenu! Esquirol! Violent! El funcionariat té tot el dret de queixar-se, faltaria més, i de manifestar-se, això és indiscutible. Però, cal no oblidar-lo, l’agenda de l’acció sindical ha estat absolutament vergonyosa i erràtica, d’una tebior injustificable. On s’ha vist, després de la ploguda, que la vaga de funcionaris siga abans que la general, la de tots els treballadors? Ingenu!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Juan sin tierra», de Ramón Acevedo y su Mariachi

4 comentaris a “Ingenuïtats urgents

  • 6/9/2010 at 4:47 pm
    Permalink

    i ànima de càntir, que te’n descuidaves.

  • 6/9/2010 at 8:02 pm
    Permalink

    Ben filat. Hi afegiré un forat: després de tot, no deixem de ser idiotes perquè ells siguin uns lladres. Als seus ulls, si més no.

  • 6/9/2010 at 11:25 pm
    Permalink

    Amic Josep: tinc la resposta als teus desassossecs, que aviat te la faré arribar com a cloenda d’alguna cosa (poema-cosa) interessant. De moment, secret.

    Fa dies que l’he tancada, però la guarde, jo tinc la clau pública i tu la privada; desvelarem la cripticitat.

  • 6/10/2010 at 8:09 am
    Permalink

    Espere amb ganes la resposta. Ja em diràs quin és el pany.

Commentaris tancats.