Visita a l’escriptodigitòleg

A primera vista, el diagnòstic sembla senzill, però abans vull fer-li unes proves. A veure: flexione els genolls…. Més…! Gràcies. Faça el favor ara de llançar el seu omòplat dret contra la paret. Això! Perfecte. Ara faça el mateix amb el portàtil. Correcte. Pot obrir-se de cames? Mmm… No pot? D’acord. Està clar. Això seu no és tristesa. Tampoc no en diria depressió. I si arriba a crisi no morirà de fam, no patisca. Vostè pateix el mal de les estàtues: pèrdua de porositat, transpiració col·lapsada i propensió a la concavitat. Mire’s bé. Dedique uns instants a observar amb deteniment les seues pròpies mans. En pot obrir una? No del tot, oi? Li costa obrir les mans. Això és hiperprensilitat. Ací, per exemple, a la mà esquerra, ací hi va haver una carícia, o potser dues. Ho veu? Tres com a molt. No hi trobarà empremtes, ja no n’hi ha cap rastre; ho certifica l’absència que vostè desprèn quan toca. No em toque! Aquesta vacuïtat és contagiosa. Vostè, quan abraça, nota que els cossos se li esmunyen com l’aigua, oi? Aleshores és molt probable que també li esvaren les paraules. Té les natges com pilotes desinflades, li falta saliva i, quan camina, a la planta dels peus se li queden enganxades les passes. És dolorós. Ja ho sé. Però n’hi ha remeis. Estireu-vos a la llitera. Mmm… Val. No és terminal. Encara taca quan sagna. Res de pantalles fins a nova ordre.

Apunt en resposta al mem «Dia del Blogaire en Crisi», escampat per Lumiere i bloGuejat.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Communiqué», de Dire Straits

9 comentaris a “Visita a l’escriptodigitòleg

  • 5/31/2010 at 9:52 am
    Permalink

    fantàstic

  • 5/31/2010 at 10:26 am
    Permalink

    em recepten això i infarto ;) Feliç dia del blogaire en crisi! :D

  • 5/31/2010 at 12:49 pm
    Permalink

    No, milotxaire. Només cal un apunt amb el bloqueig com a pretext.

  • 5/31/2010 at 3:18 pm
    Permalink

    Dr. Josep, no hi ha malura que passada per la seva pantalla no reveli la seva etiologia pregona.
    I, després, aquesta bona que fa a l’hora d’escriure la recepta…, és que no sembla de metge!

  • 5/31/2010 at 8:31 pm
    Permalink

    Un apunt que demostra a bastament que tu no estàs en crisi.

  • 5/31/2010 at 11:30 pm
    Permalink

    I amb una BSO de luxe. Que en feia temps que no l’escoltava… (sóc fanàtic de l’Alchemy).

  • 6/1/2010 at 10:25 am
    Permalink

    Girbén, no has vist quina cal·ligrafia tenia abans de mutar en tan neta tipografia.

    Novesflors, a voltes cal fer com que no i domar el cocodril.

    Vaig dubtar entre aquesta i la magnífica «Lady Writer». Avui, els Dire Straits són per a mi una manera de tornar a qualsevol edat de l’adolescència. Cada cançó marca un temps. Bon moment també per a escoltar «Six blade knife»: «You can take away my mind like you take away the top of a tin».

Commentaris tancats.