- Salms - http://www.porcar.net -

Sempre és intangible

[1]

Ja sé que és una vesprada fugissera de divendres i tot són ganes de fugir i surar, però aquesta setmana, coses meues, m’he vist obligat a guardar cabòries al rebost, així que ara, descansant una estona dels paperets opressors que se’m mengen, vull tornar al blog per a desemboirar-me una mica i recordar-ne una de vella [2]. Escrivint pensava sobre l’escriptura, que és com pensar escrivint sobre el pensament i deixar-se anar. Tots els rius de preguntes s’han topat amb el mateix dic: què és escriure. Trentaitants després de fer-ho en paper i deu en pantalles, em qüestione allò que sempre m’havien ensenyat que era l’escriptura i la seua cosina, la literatura. L’oralitat [3] d’ancestrals i heretades contalles i versos són un bon rastre per aprendre a resseguir de nou la restaurada intangibilitat de l’escriptura, aquesta virtualitat dels formats digitals. Molt de temps, segles, escriure ha estat entès, preeminentment, com una experiència física, orgànica, compacta: fer taques en un paper. O pitjor encara: n’hi ha qui només ho pot entendre si hi ha tipografia, pàgines, tapes, diners i va per la segona edició. Sibarites que som i serem. Això era l’era Gutenberg. Poetes intrèpids, aleshores, que sabien perdre els papers i més coses [4] damunt d’un escenari, no arribaren ni a clivellar aquesta preeminència del meravellós paper tacat. Sort, però, que els poetes són gent pobra, despresa i etèria: bon rastre de la intangibilitat han estat també, sempre, els versos que anem escrivint sense saber-ho i que, de sobte, un dia, no saps com ni per què, reclamen corporeïtat. Un cos, per cert, que tampoc no s’hi deixarà acaronar. Feu l’experiment: un llibre de versos no llegit el podràs tocar, però un de llegit serà impalpable. No és metàfora. Us ho assegure. Posaria la mà al foc.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [5]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Escrit a la paret» [6], de Pep Sala [7]