- Salms - http://www.porcar.net -

Veus mirades

Diuen que deien que Buda digué que el dolor és inevitable, però el patiment és opcional. També al blog. El cuirasser ja sap que dels patiments a penes resistits en pot fer cuirasses [1] de ferro, però aquest menestral, que té sentiments, vol que la mort no tinga cap domini [2], tampoc el del cansament. Per això, com va dir Buda, n’hi ha dies que no té ganes de patir gens ni mica. Només en té de tornar a l’assut de veus mirades [3]. També és un un art [4] aprendre quan cal estirar-se a l’herba, riure [5] a cor obert i deixar-se dur per un triple trenc d’albes [6] o per una mirada que, penyal i falcó [7], s’alce i vole. Au i timba, ni al cim del faralló [8] vol oblidar que el fracàs no l’ha d’esfondrar ni l’èxit enaltir-lo. Gairebé un dogma. Si n’hi ha, és aquesta la poètica: la veu dels ulls [9] és més profunda que totes les roses i hi ha éssers que només reclamen ser anomenats. Perquè existeixen [10]. Cadascú té la seua sendera [11]. Cadascú té el seu amor [12]. Cadascú té els seus perquès [13]. I no els pot decebre [14].