- Salms - http://www.porcar.net -

Gürtel, reset & déjà vu

[1]

De manera repetida i amb opacitat [2]. [2] Diria que això ja ho he viscut [3]. Realitat o paramnèsia [4]? Valoraran, per fi, els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) aquests agreujants a l’hora de jutjar l’existència de suborn? O simplement hem pujat un esglaonet [5] que tornarem a baixar? Ara per ara, de repetida només tenim la història, perquè tot sembla un gran déjà vu [6]. I avorrit. Tant, que el PP tira d’hemeroteca i s’acaba copiant a si mateix: les declaracions del 2009 [7] i del 2010 [8] són calcades. I la nostra incredulitat [9] també. Hem entrat en un bucle? És com si el Suprem haguera fet reset i ens trobàrem de nou al mateix graó de l’agost passat, quan Juan Luis de la Rúa, president del TSJV i jutge íntim [10] de Camps, cuinà l’arxiu de la causa. Però la molla d’aquest déjà vu és que, l’estiu passat, el TSJV també coneixia aquests agreujants i, així i tot, dictaminà el tancament de la causa amb forrellat. Prevaricació? De la Rúa i companyia ja sabien aleshores que els obsequis havien sigut reiterats i tèrbols. Ja sabien que existia una més que apegalosa reciprocitat. Ja sabien que regals i contractes no eren aïllats, ni ocasionals ni esporàdics. Ni entre desconeguts. Ja sabien que portaven la llei al límit [11]. Quina és la novetat? Que ara hi ha una sentència [12] inculpatòria del Tribunal Suprem. El jutge íntim no s’escaparà del déjà vu; com a l’octubre de 2009 [13], rebrà de nou una denúncia [14] per prevaricació.

I tancaré el déjà vu. A molts valencians no ens agraden gens els presidents que es proven i vesteixen trages la mateixa setmana [15] que les funeràries vesteixen morts de metro, ni els que es riuen en la cara del poble quan tenen totes les cartes per a ser jutjats per corrupció, proclamant que són feliços [16] i que tot s’acabarà prompte [17] perquè falten pocs esglaonets —un altre déjà vu [18]. Ja sabem que ètica i estètica no sempre coincideixen i que a Camps el perd la segona. Però açò, per si no havia quedat clar, no és una qüestió de gustos, nostres o de Camps. La qüestió és que no volem lladres al Palau de la Generalitat. Els déjà vu duren un parpelleig. El mateix que pot durar veure’s assegut davant d’un jutge. O a la presó.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [19]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Deja Vu (All Over Again)» [20], de John Fogerty [21]