Els brams dels grocs

Toxo i Méndez van dir ahir que la societat no entendrà que, després de la tisorada, els sindicats no es moguen. S’equivoquen de ple. La societat ho entendrà perfectament, de la mateixa manera que ha entès, en els darrers anys, que els sindicats no s’hagen mogut durant els milions d’acomiadaments en el sector privat. O és que la societat ara ha d’entendre una altra cosa, perquè és ara, i només ara, quan retallen un 5% el jornal dels funcionaris, que cal bramar i fer vagues generals? Com hauria d’entendre un electromecànic de 50 anys a l’atur, retallat (al 100%) a colp d’ERO i a punt d’esgotar la prestació, que els sindicats no mobilitzaren els treballadors quan calia, és a dir, quan el sector ceràmic n’acomiadava per milers? Ho entendrà l’electromecànic? Segurament l’electromecànic entendrà que la crisi ha deixat ZP i els sindicats dominants amb el cul a l’aire. I l’electromecànic deixarà de creure per sempre més en l’oliosa filantropia de les organitzacions sindicals. L’escena de la reunió ahir entre ZP i Toxoméndez semblava un episodi d’Epi i Blas. Potser recordareu que el Blas, el groc, sempre acabava fotut per l’Epi, el taronja (no roig). Al·legòricament, l’episodi següent descriu bé quina ha estat fins ara la seua relació.

2 comentaris a “Els brams dels grocs

  • 5/14/2010 at 6:05 pm
    Permalink

    La reflexió és plenament oportuna, Josep. I l’al·legoria, simplement genial.

Commentaris tancats.