El verí dels rosegons

En aquests temps de Crisi i Corrupció, són un espectacle afegit les ganivetades entre política i premsa per a fer-se amos de l’agenda de temes que haurien d’interessar a la ciutadania. Haurien. Perquè, en aquests temps de Crisi i Corrupció, a la ciutadania, en canvi, no sembla interessar-li gens ni mica conèixer els interessos que marquen l’agenda de la política i la premsa. Que al capdavall són, vulguem o no, els interessos que compten. Aquest espectacle sovint és avorrit i rutinari com les esqueles dels diaris, però no per això deixa de ser un espectacle. Podem llegir-ne el subtext i, fins i tot, extreure’n patrons; les esqueles, per exemple, consoliden la teoria que tots els dies ens revela que les persones moren tots els dies. Avorrit, rutinari i espectacular és també que el Consell tanque emissores quan els ventiladors de sumaris i informes agafen la corretja i trauen Camps, del bascoll, a passejar per la voreta dels abismes. Farà moll, avui? Avorrit, rutinari i espectacular és, igualment, contemplar com el Molt Imputable posa constantment en perill la democràcia i la llibertat d’expressió. L’estratègia del PP és la mateixa sempre: llançar un rosegó i que no parlen (tant) dels meus trages. Comprove que les embranzides funcionen: les primeres planes de Vilaweb, l’InformatiuLevante o El Pais-CV no tenen cap més remei que posar a bollir bajoques o consciències. Les que queden. Però, com no fer-ho, com no parlar-ne, com ometre el rosegó i el seu verí? On dic tancament d’emissores podeu posar també la monumental i patriòtica cobertura mediàtica i política –tots de la maneta– del nòdul borbònic i així podreu contemplar els puríssims cristallets de metamfetes que necessitarem en aquests temps de Crisi i Corrupció.

Parlant de metamfetes, us recomane Breaking Bad.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Agenda suicide», de The Faint