Dels nostres, de casa

Ja en teniu prou amb els reclams editorials. Enguany no en recomanaré cap. Perquè avui també és el dia dels nostres llibres. Dels llibres que tenim a casa, vull dir. Sant Jordi també és un dia per a recordar-los, per a revisar quin és l’estat dels volums ja adquirits, per a passejar-nos entre prestatgeries –de casa o de la biblioteca pública– i, ens ve de gust, reordenar-los, fullejar-los, o rellegir-los, que és una de les lectures més fiables i plaents. El llibre rellegit mai no et decebrà. O no tant, potser, com la deliciosa però incerta aventura de triar-ne un d’il·legible entre tants títols promocionats. Tots els anys, en arribar la primavera, els fumigue. Ho vaig fer la setmana passada. Ja ho sé, això no és tan festiu, delicat i simbòlic com regalar una rosa, però també és una manera de celebrar la seua existència: allargant la seua vida. I la meua, perquè l’al·lèrgia i l’asma mai no acaben d’anar-se’n. Ja n’estic escarmentat. Fa anys, unes larves (de corca, supose) se’m van fotre més de mitja prestatgeria, ves a saber si per la humitat del meu antic estudi –no massa salubre, cal reconèixer-ho– o per algun volum que m’arribà contaminat. Els experts diuen que hi ha al voltant de 67 espècies d’insectes que viuen dels llibres: coleòpters, ortòpters, pseudoneuròpters, himenòpters, aràcnids, lepidòpters… Poca broma. Segurament, també per aquesta raó abril és el més cruel dels mesos, com va reescriure Comadira. No digueu que escric açò per a no fer propaganda a llibreters i escriptors. No, no… Hi ha llibres que, inevitablement, els has de comprar.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Els llibres», de Miquel Martí i Pol

Conservo encara l’hàbit del silenci
de quan vivia temps menys sorollosos
i era feliç sense saber-ho. Algun ectoplasma de mi sovint ordena
prestatges invisibles, treu la pols,
endreça, fa dissabte. Jo me’l miro
condescendent, bonhomiós, tranquil,
i fins i tot hi parlo en veu tant
baixa que no em sent, o fa veure que no em sent.
Tardes enllà d’uns anys que no he viscut
ni tal volta viuré, si algú despenja
qualsevol llibre sentirà una lleu,
amable i molt subtil esgarrifança
que potser li desvetllarà el desig mig adormit de fer-ne la lectura.

4 comentaris a “Dels nostres, de casa

  • 4/23/2010 at 12:36 pm
    Permalink

    Sóc molt possessiva amb els meus llibres, m’agrada mirar-me’ls, rellegir-los, endreçar-los, esbarriar-los … ara, veure un peixet de plata i esgarrifar-me és tot una :(

    Bona diada, amb llibres nous o vells :)

  • 4/24/2010 at 12:05 pm
    Permalink

    has descrit l’univers íntim… que comparteixo

  • 4/25/2010 at 10:11 am
    Permalink

    Corcs, peixets de plata… cal estar alerta.

    Josep, felicitats pels vídeos. N’agafo un :-)

Commentaris tancats.