Català de València, i amic

L’entrevista sencera a Identitats (TVC)

ACÍ

«Deixant amics e fills plorant entorn»
AUSIAS MARCH

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l’Almoina. Penses els darrers anys
d’Ausiàs March, perplex amb la vivacitat
dels poetes locals, de l’Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic… Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I se’n tornava a casa, irritat, en silenci,
barallant l’epigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic… Agafats de les mans,
vàrem llegir la làpida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabiillers, la Plaça de l’Almoina.
Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura
d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d’Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d’ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l’esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l’aire,
a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sóc aquest que em dic… Carrer de Cabillers,
la Plaça de l’Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l’un en l’altre.

Llibre de meravelles (1971)

4 comentaris a “Català de València, i amic

  • 4/16/2010 at 8:22 pm
    Permalink

    Ui, veges per on he pogut veure i escoltar Vicent Andrés Estellés, a qui, fins ara, només havia llegit i vist en foto.

  • 4/19/2010 at 10:13 pm
    Permalink

    M’ha fet molt de bé veure el vídeo. Però sobretot escoltar les paraules de l’Estellés per convéncer-me que això de l’apitxat és pur procés d’assimilació fonètica al castellà. Res a veure entre l’apitxat de l’Estellés i el que sense cap tipus de pudor es practica ara al país. Creix el castellà dins el nostre català com un càncer!

  • 4/20/2010 at 1:31 pm
    Permalink

    Parle poc amb apitxats, però sí puc dir-te que el parlar d’Estellés és pràcticament idèntic al meu castellonenc.

Commentaris tancats.