Enviar «Maneres de dir amor» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Maneres de dir amor» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

6 comentaris a “Maneres de dir amor

  • 3/26/2010 at 11:12 am
    Permalink

    ai Sant Jordi Sant Jordi! no sé pas si me la faran una segona hipoteca a la casa! a la llista :D

  • 3/26/2010 at 3:01 pm
    Permalink

    Aquesta poesia islàmica medieval és tan poc coneguda com plena de sorpreses. Magnífic: “em vaig presentar sense el meu jo”…

  • 3/27/2010 at 12:58 am
    Permalink

    Home Carles, poser siga o bé un recurs, ja que és impossible presentar-se un, sense el suport del jo que l’afaiçona…(pura lògica)…
    o bé el poeta ens ha volgut dir que per l’estimat/ada s’oblida d’ell mateix i el que ell vol o desitja es dilueix davant de l’estimat.

  • 3/27/2010 at 9:12 am
    Permalink

    Quan temps enrere vaig llegir alguns del poemes que Josep Piera va traduir dels poetes arabigovalencians, justament em va sorprendre el tret que destaques en aquest: la modernitat.
    Els límits del jo i la seua transcendència, són una recerca humana tan antiga com la mateixa espècie: allò espiritual o, com es diu ara, transpersonal. Ser un. Ésser en l’altre. Una consciència humana, Una consciència universal. Així que aquesta modernitat segurament rau, com sol passar, en la seua universalitat.
    No sé molt de sufisme, ni de misticisme. Però sí el suficient com per constatar que el desig d’unió amb alguna cosa més àmplia que la pròpia individualitat per la via de l’amor va ser explorat magistralment pels sufistes. “Em vaig presentar sense el meu jo”. Una colpidora frase per deixar-la ressonar a dins d’un mateix en llegir-la.
    Gràcies per compartir la troballa, Josep.

  • 3/27/2010 at 11:30 am
    Permalink

    El sentiment d’alteritat, en els valors i costums àrabs, és diferent al nostre. Vull dir que, en el món àrab, el descobriment de l’«altre» des de la posició de l’«un mateix» té uns criteris i hàbits propis. Tenen la seua manera –com tenim nosaltres la nostra– de practicar l’empatia. Quan diu «em vaig presentar sense el meu jo» el poeta potser fa refèrencia a aquest desdoblament, aquesta capacitat de presentar-se nu i receptiu a la presència de l’altre. De fet, els dos versos següents reforcen aquesta idea d’alteritat: «Per vosaltres vaig venir, després, cap a vosaltres, i esdevinguéreu el meu país». És una especulació. Segur que el traductor ens ho podria aclarir molt millor. Salut, companys.

  • 3/28/2010 at 10:09 am
    Permalink

    I que ens falti mai maneres de dir l’amor en la literatura! Un poema realment bonic!

Commentaris tancats.