Aturats top models

No és fàcil trobar economistes destres en l’art de la sàtira. Com que estem en Falles:

Usted mientras aproveche para ser más flexible, aprenda informática, inglés, chino. Oiga, interrumpe el parado ¡que en mi pueblo han echado a la calle a un montón de ingenieros y dice el Fraudential Times que en Estados Unidos la cosa pinta cruda para los titulados superiores! Además, eso que dice ya lo he hecho, tengo dos carreras, años de experiencia, pero si ven que sabes mucho desconfían, ¿qué hago? ¡Haga como yo, arriésguese, estamos en la sociedad del riesgo!, ¡hágase registrador de la propiedad, catedrático, elija, decida, depende de usted, todo eso lo explico en un libro! Pero disculpe, tengo que dejarle. Debo terminar un modelo en el que pruebo que si los parados españoles hacen como los chinos nos irá muchísimo mejor y ya no harán falta más reformas. ¡Seré el Fukuyama de la economía!

Tot l’article: «Un parado ante un modelo»
de M. Pérez Sancho, professor de la Facultat d’Economía de la Universitat de València.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Petite fleur», de Sidney Bechet

2 comentaris a “Aturats top models

  • 3/18/2010 at 3:44 pm
    Permalink

    Bestial!

    No sé on pararà aquesta mentida i brutícia en què respirem. No existeixen màscares per protegir-se de tant d’abús, de tant de perdonavides, de tanta condescendència…

    Què se n’ha fet de la bellesa i la condícia?

    Qui les ha segrestades?

    Espargirem paraules, estimarem encara els cors i lligarem – invisibles- les nostres mans en una lluita verda i noble:

    Oh germana dolça, combativa esperança.

  • 3/18/2010 at 5:19 pm
    Permalink

    Cada matí miro el meu company, mentre es posa el vestit i la corbata. Jo faig el mateix, no duc corbata, però si vestit formal. Cal protegir-se de la carretada de merda que ens caurà cada dia del món. Cal distanciar-se d’aquells més febles als que has d’escoltar i no pots ajudar. Cal defensar el castell, sempre amb l’espasa de Dàmocles al damunt del teu cap, perquè tu pots ser el següent. I al vespre, cal molt ofici per treure’t del damunt tota la crosta de brutícia que se t’ha quedat al damunt de la pell. Les converses, les normes, les amenaces dels caps. Les converses, les demandes, els odis dels altres. I tu, què pots fer sinó defensar aferrissadament allò que permet alimentar els fills i els pares. Ara, més que mai, la lluita és fratricida.

Commentaris tancats.