Havanera en Falles

…si estuvieras aquí, si vieras hasta
qué hora son cuatro estas paredes
.
César VALLEJO

L’oblit i la indiferència, això que els valencians anomenem meninfotisme i alguns filòsofs simplement barbàrie, és la més atroç de les penitències per a als presos polítics i, també, per als desterrats dins del seu poble, els qual són, al capdavall, les mateixes víctimes amb autopistes de peatge, TDT de pagament i banda ampla a 40 euros. No calen quatre murs per a empresonar persones; n’hi ha prou amb una hipoteca de per vida, corrupció política impassiblement assimilada, jutges estràbics i un bon excedent d’empresaris lladres. I una impertorbable espiral del silenci, és clar. A l’absència de dictadura no en podem dir democràcia, ni president a un governant corrupte perquè el ninot vaja ben vestit. Entre el País Valencià i Cuba hi ha analogies no només polítiques, també n’hi ha d’actituds ciutadanes envers els conflictes propis i aliens. Més d’un valencià fugiria en pastera a Argelès-sur-Mer per no haver de pagar l’AP7. Al Palacio de la Revolución com al Palau de la Generalitat s’han passat anys i panys clamant la mateixa consigna: «Aquesta terra és el paradís». O com diuen ací on visc: «La millor terreta del món». I la gent s’ho ha cregut. No em digueu ara que no! Déus, serps, adams i eves del paradís t’estigmatitzaven aleshores com a dissident o, si calia, com a extremista radical si no te’l volies creure. Si dubtaves d’aquell paradís, ara només fiscal. I ja se sap que el dubte és una propietat molt privada, ací i a Cuba. La censura de l’exposició «Fragments d’un any», és a dir, la mordassa que la Diputació de València ha volgut col·locar (sense èxit) als fotoperiodistes valencians, i l’empresonament d’anticastristes a Cuba són barbàrie. La lapidació mediàtica de Toledo i l’exigència (sic) de rectificació del vicepresident Rambla a Bosé també són barbàrie. La mateixa. Els artistes no han de rectificar res: no són gentola a sou dels ciutadans, no són censors com Rus el Rematador ni carcellers com Castro. Poca pólvora per a tants ninots. Certament, a força de rematar, no quedarà ningú.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Havanera», per Paco Muñoz
Lletra: Jaume Vidal Alcover

3 comentaris a “Havanera en Falles

  • 3/12/2010 at 12:11 pm
    Permalink

    Potser, en el fons, és que ens havíem cregut el miratge de la democràcia quan, en realitat, es va perpetuar la dictadura.

  • 3/12/2010 at 6:18 pm
    Permalink

    “Desterrats dins del seu poble”, completament d’acord amb açò i amb la resta d’idees. No et faces mala sang aquests dies, home, almenys una treva magdalenera :-)
    Per cert, molt xula La lletra ferida, es pot aconseguir en paper?
    Salut!

  • 3/13/2010 at 11:15 am
    Permalink

    És clar, Vicent, ho parlem per correu.

Commentaris tancats.