Patronal ni-ni

No sent, ne veig, ne conec res,
ans m’és semblant que en aquest món no sia;

Pere TORROELLA

Ni indemnització ni subsidi d’atur. És l’altruista oferta de contracte de la CEOE de Díaz Ferrán per als joves. Vist el panorama, doncs, és natural que les víctimes propiciatòries de l’etiqueta Generació Nini no vulguen ni estudiar ni treballar. Ja sabem que els patrons no en faran res, però els columnistes i tertulians honrats podrien ser un pèl més específics en la designació dels destinataris factuals del contracte: per què en diuen «contracte per a joves» si  volen dir «contracte per a empresaris»? D’empresaris per a empresaris, és clar. No tenen ni vergonya ni la coneixen. És més, per què en diuen contracte quan volen dir prostitució? Més enllà de l’embranzida i de l’esmussament, el meu inclós, cal fer una segona lectura d’aquest escandall dels amos, de cap manera innocent. Aquest pregó massiu del pitjor dels contractes possibles –l’esclavisme gairebé– és una maniobra tradicional dels pregoners per a amollonar el debat dins dels marges de negociació favorables als seus interessos. Si teniu família llauradora, ja sabeu com costa de moure els mollons, les fites i el cul del veïns lladres. Caldria, a més, una tercera lectura en el context de l’altruista oferta: com pot entendre’s aquest reclam dels amos enmig d’una profunda recessió –conseqüència, en part, de la seua irresponsabilitat– i en el preludi d’una reforma laboral? Només puc concloure que n’hi ha més interessos en l’afonament que en el reviscolament: electorals, econòmics i també sindicals. En so d’estrany mir tot quant fa la gent, e mon semblant representa follia.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Ni negro ni blanco», de Fito&Fitipaldis

Un comentari a “Patronal ni-ni

  • 3/4/2010 at 2:34 pm
    Permalink

    curiosa manera de gestionar els obrers per part d’un govern socialista (ehem). I curiós també el comentari que em fan alguns amics de les Espanyes, fent-me notar que, com a mínim, nosaltres no estem sotmesos a un bi-partidisme de facto, que ens obligui a anar a la platja el dia de les votacions. S’albiren abstencions en la llunyania capità!

Commentaris tancats.