Enviar «Escriptors, crepuscles i flavonoides» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Escriptors, crepuscles i flavonoides» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

3 comentaris a “Escriptors, crepuscles i flavonoides

  • 2/28/2010 at 4:03 pm
    Permalink

    no sé pas si està bé o no que els poetes cantin als ametllers florits, m’és igual, jo n’he gaudit del passeig, com gaudeixo d’una posta de sol. I no em cal cap poeta que me’ls pintin, el gaudi és meu, personal i intransferible :)

  • 2/28/2010 at 4:30 pm
    Permalink

    Crec que “hortera” o coent o cursi o… són adjectius que no corresponen als atmetllers florits ni als crepuscles daurats ni a la llum d’argent de la lluna. En tot cas són adjectius -com tants altres- aplicables a l’actitud amb què ens apropem a les coses i, en conseqüència, aplicables a les persones, no als fenòmens naturals. De la mateixa manera que un element no és poètic o no en ell mateix, sinó que la poesia està en l’actitud amb què ens hi encarem. Almenys així ho veig jo.

  • 3/1/2010 at 8:48 am
    Permalink

    I jo us dic a tots els possibles lectors d’aquest post i comentaris que quan “Clidice, novesflors i tantes altres persones parlen… “el meu cor balla “.
    I em són indiferents moltes altres opinions.

Commentaris tancats.