Mantinguts insostenibles

«Així la predicció dels braços estesos,
que demanen una feina, es fa més sòlida,
alhora que els propis braços es fan més magres.

Karl Marx

Mantenir la sostenibilitat. Déu! Vaig escoltar l’expressió fa un parell de nits en la veu d’una presentadora del Telenotícies, Raquel Sans, crec. Pensava que havia estat una capritxosa ocurrència dels redactors del noticiari, però no, sembla que n’hi ha reincidències. De primeres, la locució podria semblar una redundància, però és una paradoxa perillosa, atès que el cost de manteniment d’una cosa sostenible, a la llarga, pot ser altíssim, si l’administració de torn, insostenible i mantinguda, s’hi encabota. No m’estranyaria gens que, enmig de la crisi, violaren encara més el llenguatge i s’inventaren un ministeri per a sostenir el manteniment de la sostenibilitat, un autèntic bucle, afeccionats com són el polítics als tripijocs retòrics. Lamentablement, ja n’hi ha rastre.

«Reitero: no está ni en el programa de gobierno, ni el plan del Gobierno, ni el programa de investidura, abaratar el despido». Ho va dir ZP. L’eslògan no és només insostenible perquè abans deia clarament que no, i ara només fa com que no, mentre el secretari Campa, abaratidor confés, a tot arreu campa i rau el camp de mutilats. És insostenible perquè la mentida és la conseqüència d’allò que volen seguir mantenint: l’espoli dels treballadors/consumidors. Vaig als casos concrets, a l’exemple, a l’empirisme i al vampirisme: és sostenible que els sis administradors concursals de Llanera s’hagen embutxacat sis milions d’euros amb el vist i plau d’un jutge i de les administracions (les dues, la dels EROS de Camps i la de ZP), amb 650 treballadors i 13.000 creditors afectats? És sostenible l’actual llei concursal, de la qual no arriba mai la reforma?

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Insostenible», d’El Último Ke Zierre

Arròs a banda
Per a acabar, una recomanació i un recordatori. En primer lloc, l’aparició televisiva de l’amiga Maria Folch, bloguera castellonenca i romana, al programa Valencians pel món. Ens ha ensenyat la seua Roma. Ací el post i ací el vídeo. En segon lloc, recordar que el dilluns retrem un homenatge bloguer a Salvador Espriu, vint-i-cinc anys després de la seua mort. Aviseu la Roser si pengeu un apunt en memòria del poeta.

pin