Alguns blogs

Escrius, per fi, un comentari en un blog, com qui juga al futbol. Saltes al camp amb les botes reglamentàries. T’agradaria fer de migcampista, poder regalar passades en profunditat, contenir el joc dels atacants o giravoltar com Xavi Hernández, model d’elegància, compromís i efectivitat. Saps que et podries lesionar, sobretot per recàrrega, però t’agrada jugar i jugues amb tot el lleu. Redell! Descobreixes, de sobte, que et trobes enmig d’una plaça de bous i amb un Miura darrere!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Viva la vida», de Coldplay

Crack i saqueig del patró de patrons (II)

El jutge Santiago Pedraz no veu estafa en l’abandó a terra de 7.000 viatgers per part d’Air Comet, l’aerolínia de Gerardo Díaz Ferrán, el patró de patrons. I si no vols caldo, dues tasses: el jutge carrega contra la fiscalia i els denunciants per haver presentat un nyap jurídic, ple d’inconcrecions i suposicions, sense aportar-ne indicis. Segurament, en això, té tota raó el jutge: no veu estafa perquè no li posen els cadàvers davant dels nassos, que és com molts jutges actuen, malauradament, si el vent no els bufa de cua. Segons Pedraz, no és que demane «constancia acreditada de lo que se afirma, sino al menos una descripción de los hechos acontecidos que demuestre la relevancia penal de los mismos». Evidentment, aquest jutge, o no veu la tele, o pensa que la tele no té rellevància penal, sobretot quan s’asseu a mirar El programa de Ana Rosa. Ho entenc. Siga com siga, pense que hi ha un error de base en l’alegre formulació de la denúncia: el possible delicte no està, no només, en el fet d’haver venut bitllets després de l’ordre judicial de cessament de l’activitat de la companyia (és més, com és que no hi pot haver proves palpables d’això?); la denúncia hauria d’anar primer per via mercantil i després per la penal de manera que les proves pericials demostraren que, tot i ser coneixedors els propietaris de l’endeutament i de l’estat d’insolvència de l’empresa (tipificat jurídicament) no només no ho van comunicar (és un deure de les empreses: delicte mercantil) sinó que, a més, van continuar venent bitllets (delicte penal). En qualsevol cas, la realitat és que, entre la incompetència del fiscal i el desenteniment del jutge, els 7.000 afectats continuen afectats i que l’Estat ha balafiat milions d’euros en reparar els danys dels saquejadors. Díaz Ferrán, aquesta nit, també dormirà tranquil, no ho dubteu.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Sr. Juez», de Gatillazo

ZP al carrer, ja

Lamentable: «El procedimiento se iniciará cuando los propietarios de derechos de autor (…) denuncien ante la Comisión de Propiedad Intelectual a la página que presuntamente está comercializando, almacenando o enlazando sin autorización un archivo suyo, ya sea una película, un álbum musical o un videojuego» (El País). Enllaçant-lo? Puc dormir, encara, però mentiria si dic que no em preocupa. Salms no comercialitza ni emmagatzema continguts amb propietat intel·lectual, però si n’ha enllaçat un cabàs (com ara els àudios, no descarregables, que acompanyen cada post), a més d’haver reproduït alguns poemes i altres textos literaris presumptament protegits. No em tranquil·litza gens, ans al contrari, que la ministra Ángeles González-Sinde assegure que internautes i bloguers no n’hem d’estar «preocupats en absolut» i que «aquesta mesura va només contra qui té un entramat empresarial en les descàrregues». Tan ingenus creu que som? Han posat un jutge i s’han llavat les mans, com si l’absència de tutela judicial hagués estat l’únic conflicte. L’avantprojecte de llei és espantosament imprecís i, arribat el cas, si el camp d’acció jurídica no s’hi delimita com cal (i en això patim ja molts poders interessats), podria usar-se per obrir, de bat a bat, les portes a la supressió legal de qualsevol web que simplement hi enllace algun producte cultural del qual algú en diu ser el propietari. I aquest és el principal conflicte, perquè xoca directament contra un dret fonamental: la llibertat d’expressió. La nova llei és un esperpent jurídic que regalaria al suposat propietari l’excusa perfecta, el pretext processal i tots els legalismes derivables per a col·locar davant del jutge els bloguers que potser no agraden al poder polític o econòmic. Heus ací l’horror. És a dir, que afectaria tots els blogs: no en conec gairebé cap que no hi enllace algun contingut amb propietat intel·lectual (siga penjar vídeo musical del YouTube o un poema de Vicent Andrés Estellés). Aquest lletrat n’ha estudiat les qüestions tècniques i ha arribat a aquesta conclusió: «mantener la redacción actual del anteproyecto de Ley Sostenible, en cuanto convierte a la Comisión de Propiedad Intelectual en el “Gran Hermano” que garantiza la propiedad intelectual, resulta un torpedo en la línea de flotación del Estado de Derecho». Si la nova llei no fila més prim, si no prioritza explícitament les llibertats civils, hi haurà guerra. De moment, tot i que el llop ja el tenim ací, no pense suprimir cap ni un enllaç, ni tan sols les músiques que complementen el missatge dels meus escrits. Enllaçar el que vulguem, sense ànim de lucre, també és llibertat d’expressió.

Alerta, si fas clic al vídeo següent et descarregaràs la ministra sencera, amb faldilla de cuir i el seu millor discurs. Aprofita’t ara, que en breu serà delicte:

«A se stesso», de Giacomo Leopardi

Abans d’engegar-lo us recomane apagar els llums i clicar el botó de pantalla completa.

Versió MP3

Or poserai per sempre,
Stanco mio cor. Perì l’inganno estremo,
Ch’eterno io mi credei. Perì. Ben sento,
In noi di cari inganni,
Non che la speme, il desiderio è spento.
Posa per sempre. Assai
Palpitasti. Non val cosa nessuna
I moti tuoi, nè di sospiri è degna
La terra. Amaro e noia
La vita, altro mai nulla; e fango è il mondo
T’acqueta omai. Dispera
L’ultima volta. Al gener nostro il fato
Non donò che il morire. Omai disprezza
Te, la natura, il brutto
Poter che, ascoso, a comun danno impera
E l’infinita vanità del tutto

Giacomo Leopardi

Llegir-ne més

STEPV i la mamella

Quan cal, el sindicat STEPV diu coses molt ben dites a l’administració per a millorar l’ensenyament al País Valencià. Ara bé, hi ha algunes reivindicacions que se’n van de mare. Tinc una germana mestra i amics mestres, però no puc fer cap mena de corporativisme quan els seus representants sindicals reclamen una reducció de jornada per als docents amb més 55 anys, i sense tocar-los el salari! Que s’ho han guanyat? Que estan cansats? I no s’ho ha guanyat, ni està cansat, el forner autònom de 63 anys, o tants parats de 55 anys? Podrien explicar els mestres de matemàtiques afiliats a STEPV quina és la fórmula que s’ha d’aplicar a la mamella de l’Estat per a suportar aquest pla de reduccions i jubilacions del funcionariat?  No country for young men.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«It Never Entered My Mind», de Miles Davis