Crack i saqueig del patró de patrons

elrotoreflotar

Fa un parell de setmanes vaig pronosticar a Salms el crack de Gerardo Díaz Ferrán, el patró de patrons, l’àngel custodi de la santíssima reforma laboral. Profecia acomplida. La setmana passada, com el capitost ja s’ho veia vindre, presentà la seua dimissió a la CEOE, que no se l’acceptà, i anit anuncià la suspensió de pagaments de la seua Air Comet: 640 treballadors al carrer (ja porten set mesos sense cobrar) i un deute de 17 milions d’euros amb una financera alemanya, pel qual ha estat embargada la flota d’avions de l’empresa, per no parlar de l’impagament de 26,5 milions d’euros a Caja Madrid. Tot això era més o menys previsible, com també ho és que els treballadors hagen d’esperar ara no se sap quants mesos encara per cobrar part del que els deuen, atès que la mercantil acaba d’entrar en concurs de creditors i ja se sap quina és la lentitud i la indolència de la (in)justícia espanyola. Un femer. Que no se’ns passe per alt, però, un detall que ens acaba de definir l’alçada immoral (per no dir criminal) de Díaz Ferrán: amb premeditació, traïdoria i nocturnitat, el patró de patrons ha esperat a Nadal, és a dir, a la temporada de l’any en què més vols són contractats, per tancar la paradeta i endur-se els diners de 7.000 afectats per la fallida (1.500 passatgers/dia). El ministeri ha dit que li posarà una multa blablablà… L’embargament ha estat iniciat per un jutge britànic a instàncies d’un banc alemany, ai!, així que no se sap on anirà a parar el capital per la venda de l’immobilitzat. Aquest és el vertader model econòmic imperant, del qual Díaz Ferrán haurà de ser recordat com a patró i paradigma. Que el patró de patrons torne a eixir ara a reclamar acomiadaments més barats… Ja sé que això que diré és políticament incorrecte, però m’entren ganes d’acaçar-lo a bascollades!

I per acabar l’any, us deixe amb una altra de lladres.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«La cançó del lladre», per Joan Manuel Serrat

4 comentaris a “Crack i saqueig del patró de patrons

  • 12/22/2009 at 7:06 pm
    Permalink

    No et neguitegis, Josep! A mi em va aquietar molt quan vaig llegir que el poeta i narrador Jim Dodge (força hereu de Jeffers) alçava la veu per dir als seus 64 anys: “Oi tant que l’acció directa està justificada!”

  • 12/22/2009 at 8:46 pm
    Permalink

    Més que res perquè n’amolles una d’aquestes i ja tens en formació tota la tropa de pulcres emblanquinats victimitzant a tort i a dret i carregant-te morts a l’esquena. Salut!

  • 12/22/2009 at 9:20 pm
    Permalink

    potser el que li va passar al poca-solta del Berlusco és només un senyal diví d’allò que caldria començar a fer. I als de l’SGAE … val més que calli que m’esvero massa :(

  • 12/23/2009 at 1:26 am
    Permalink

    Ai, Josep, m’has tocat la fibra!!!!!!

    Tinc un gggran dilemaaaa per pensar:

    1/ Si pense “en i amb” lletres hauré de pagar drets d’autor als qui imprimiren les cartilles de l’època franquista?
    2/ Si escric, tinc ara molta por.
    Perquè què passarà?
    Hauré de pagar diners als meus lectors i lectores per fer-los gastar neurones i saliva? Mare meua que ve el coco! Psssittt que els de l’SGAE no fan soroll, però i CAIXA?
    3/ Cada lletra escrita és sang en una mar plena de taurons?
    4/ Clidice, fes-me un massatge sobre els ulls; serà l’única forma de somiar i no dir pecats.
    5/ Amics i amigues, ve Nadal… i què farem per les nits? Menjar i llegir. Abaixeu a poc a poc el volum de la veu que ens apareixerà el ratot presumit i ens prohibirà PARLAR.

Commentaris tancats.