De jutges i massatges

Si un massatgista s’aprofita sexualment de tu, és a dir, si ets víctima d’una violació, reacciona immediatament, si pots, amb un crit, amb una puntada als ous, un mos a l’orella o, si cal, al piu, i després escupeix, del contrari el jutge dictaminarà que t’està agradant. I després, damunt, en diran jurisprudència. Damunt, davall o per darrere: ho diran. Síntesi de la sentència: quien calla, otorga. Ho han deixat per escrit: «No parecía que la víctima se lo impidiera, por lo que la probabilidad de que el procesado considerara que estaba aceptando la proposición resultaba muy alta». La Sala dictamina, doncs, no amb proves, sinó per probabilitat. No tenint prou amb la incontinència de la hipòtesi, s’inventen i forcen obscenament les conseqüències («no parecía», «por lo que»). Hi ha crònica periodística amb tot un luxe de detalls que ací us estalviaré (els blogs no som tan grocs com El País). Com un conill mascle en el darrer espasme, així s’ha quedat el jutge: «La pasividad (de la afectada durante los hechos) reforzó la idea del acusado de que estaba dispuesta a seguirle su juego sexual». Sexe passiu? Només reforça qui força. I aquesta sentència està força forçada. Caldria passar una enquesta secreta a totes les secretàries judicials, per prevenció.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Rape me», de Nirvana

Un comentari a “De jutges i massatges

  • 12/18/2009 at 11:17 pm
    Permalink

    no sé pas si paga la pena comentar-ho, són tan comuns aquests dictàmens que és esgotador defensar-se. :(

Commentaris tancats.